Els diumenges -i de vegades alguns altres dies de la setmana- no estic per les notícies a curt termini, que potser veuran canvis espectaculars d’enfocament, de perspectiva, durant la resta de la setmana. Avui, doncs, no m’interessa l’Estatut, d’aparició diària a la premsa i de discussió que s’allargarà el màxim possible (que no s’acabi, que no s’acabi!) per tal de despistar el personal tant com es pugui d’algunes altres qüestions de la política diària. Tampoc no m’entretinc gaire amb les opinions a l’entorn del manifest i els manifestants, malgrat que em diverteixo amb la visió de J. de Sagarra a "LV", i alguna altra. També em resisteixo a opinar sobre el fet que el bisbe de Calahorra (Calahorra també existeix!) fos l’únic prelat que va assistir a la manifestació contra la pobresa. En fi, que no acabaria mai d’exposar el que avui no m’interessa comentar.
Avui deixo les canviants novetats de banda i torno als fets transcendents, a llarg termini. I em fixo i us porto a una de les meves antigues aficcions, l’astronomia. De tant en tant pots trobar a les llibreries edicions facsímils publicades per alguna editorial poc coneguda especialitzada en aquesta tasca. Un no té gaire idea del motiu de l’aparició d’obretes perfectament inútils que un pensa que deuen tenir escassos compradors. Un suïcidi editorial? Un bogeria d’algun editor que vol contribuir a recordar un passat que ja no té cap interès per a la majoria de contemporanis? No en sé els motius, però la veritat és que jo dec ser un dels pocs compradors d’obres inútils. I fa uns dies no em vaig poder resistir a afegir a la meva llibreria Astronomia popular, del francès Camille Flammarion en una traducció a l’espanyol del meu admirat Comas Solà (podeu veure altres dades del llibre a la foto de més avall). Flammarion ( 1842-1925) fou un astrònom que, entre altres coses, es dedicà a la divulgació d’aquesta ciència, i aquest llibret n’és una bona mostra.
M’agrada llegir els positivistes. M’agrada la seva honradesa intel·lectual, el seu entusiame, la seva capacitat didàctica no mediatitzada per pressions externes a la seva pròpia disciplina. M’agrada la seva ingenuïtat, els seus convenciments morals.
Astronomia popular, amb unes il·lustracions infames, avui no té cap més sentit que el de retrobar unes qualitats o característiques com les que esmento al paràgraf anterior. Llegir o fullejar aquest llibret només es pot concebre com un exercici històric per tal d’adonar-se dels canvis espectaculars que ha sofert el món en poc més d’una centúria.
"La Tierra es redonda". -He aquí lo que se enseña y se hace repetir al comienzo de la Geografía. Y como no hubiera sido suficiente decir esto, pues una cosa puede ser a la vez redonda y llana, como una bandeja, el fondo de un plato, una moneda, se ha añadido "redonda como una bola, como un globo". Y mostrandoos esa gran bola que se llama una esfera terrestre, se os ha dicho: "He aquí la representacion de la Tierra".
-¡Cómo! la Tierra, la Tierra sobre la cual andamos ¿està hecha así? Sin duda os asombro mucho la priemra vez que se os dijo. Y aun ahora aunque lo hayais comprendido, teneis algún trabajo en forjaros de ello una una idea bien clara...
Així comença la primera lliçó titulada "La Tierra es redonda". I no em digueu que vosaltres no us vau sorprendre quan vau saber per primera vegada que la superfície sobre la qual caminàveu era esfèrica. No m’ho creure.
Podeu imaginar una mica com es desenvolupa la resta del llibre a partir del que us he transcrit. Però compte, no jutgeu amb aires de suficiència el que no heu llegit en la seva totalitat. Potser alguns dels que no acabeu de veure clar el sentit de la vida, el món que us envolta i el paper que hi jugueu, trobaríeu més d’una resposta en el llibre. Anem al darrer paràgraf de l’obra:
Esta última lección completa la exposición de los elementos de Astronomía que són los principios de la más positiva y más absoluta de las ciencias; si los habeis comprendido bien, sabreis ya donde os hallais, en que mundo vivís, cómo está construido el Universo, y poseereis una de las bases esenciales de toda instrucion seria.
Perdoneu que us digui que el vostre riure o somriure no té massa sentit. Molts pocs, el selenita, l’Helena, potser, heu entès -arribareu a entendre- el món on viviu i qui sou. I Mentrestant a l’ESO se succeeixen els plans d’estudi amb la ignorància més admirable sobre com hauria de ser una instrucció realment seriosa. I ja no parlo d’educació, qüestió que en aquella època estava tan clara que només molt de tant en tant necessitava replantejament.
4.7.05
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Gràcies, Pere. Ja saps que a mi, com segurament també a tu, ja ens ha passat aquest tren. L’Helena sí que té tot el futur a les seves mans. Però no hem de sentir enveja, més aviat complaença, de que les coses siguin així.
Discrepo quan dius que “molts pocs, heu entès el món on viviu i qui sou”. Aquesta expressió no s’adiu gens amb l’entusiasme del positivisme que esmentes. El món és divers i hi ha de tot, tal com ha de ser.
Selenita
No volia dir el que has entès. Em refereixo a la manca d'importància que se li dóna a l'astronomia avui en dia, més ficats com estem en les coses "pràctiques".
Well done!
[url=http://ttexnstc.com/obqh/casr.html]My homepage[/url] | [url=http://ffoqadoa.com/opuw/fccw.html]Cool site[/url]
Thank you!
http://ttexnstc.com/obqh/casr.html | http://wbzovcyc.com/xgjw/rvmf.html
Publica un comentari a l'entrada