de corbates, estiu i cocteleria.

En altres temps, escàs de calés com anava i amb un fons d’armari reduïdíssim, havia freqüentat "Boadas", la cocteleria del carrer Tallers. Era l’època en què m’havia aficionat a la novel·la negra i entrava al local, de cabuda escassa i d’una certa incomoditat, per prendre’m un manhattan. Mai, però, no havia trobat res que s’assemblés remotament als arguments de Hammett. D’una anys ençà, les meves visites s’han anat espaiant cada cop més. Tot i així, en aquesta Barcelona canviant on tants comerços tenen tendència a desaparèixer amb les noves estacions, "Boadas" ha estat per mi una referència del passat, més un monument que no pas una realitat dinàmica.

M’equivocava. "Boadas" continua viu i ho acaba de demostrar amb un cartell a la porta que prohibeix l’entrada a qui vagi amb samarreta (sense mànigues o de paleta) i/o shorts. Sembla que el no li acaba de fer el pes a la propietàia no és tant que s’intenti penetrar al local amb aquesta indumentària sinó que aquestes mateixes persones es vesteixin de gala en altres moments per sopar en restaurants de luxe o similars. És a dir, que el que indigna és que prenguin la cocteleria pel que no és: un "antre" com el que hi ha pels voltants.

Bé, tot plegat, res a dir per part meva sobre l’orientació del negoci que pretenen els propietaris. En tenen tot el dret. L’únic que em molesta -una mica, no us penseu- és el que n’extrec de les paraules concretes que llegeixo a la premsa: "Al fin i al cabo, sólo hacemos algo menos que Santi Santamaria y Carme Ruscalleda en sus restaurantes, que "Zalacaín" en Madrid, que los restaurantes de Nueva York o que el antiguo casino de Sant Pere de Ribes, donde no dejan entrar a caballeros sin corbata ni a señoras con chancletas o vaqueros, aunque sean caros". I continua el marit de la propietària: "toda la vida ha hecho calor y los caballeros que saben estar han ido con chaqueta y con corbata."

Em molesta aquesta limitació, aquest tancament cultural, aquest desconeixement de la història de la indumentària que els fa pensar que el que no deixa de ser una moda del passat com la corbata (una peça que deu ser el resultat de la iniciativa d’un sastre a qui li sobrava roba de la funda dels matalassos de la seva esposa, encara que se sol parlar dels soldats de Croàcia) és la màxima expressió externa de l’estatus de cavaller. No tinc dades per conèixer que entenen per cavaller al bar, però no crec que el seu pensament vagi fins l’Orde de cavalleria, de Ramon Llull o tingui en compte l’aparent desconcert de Bernat Metge quan parla dels seus contemporanis: " Adés van tan llargs que no els veu hom los peus; adés tan curts que mostren les vergonyes. Adés escombren les carreres ab les mànigues; adés les porten trossades a mig braços; adés les fan tan estretes que par que vullen garrotar; adés les fan tan amples que par que porten a cascuna part mantó. Adés porten los cabells plans, adés rulls; adés rossos, adés negres, adés llargs, adés curts. Adés porten caperó en lo cap, adés tovallola; adés xapellet, adés vel; adés paternostros, adés corretja; adés capell de vebre, adés barret. Adés porten polaines llargues, adés curtes; adés porten les sabates sobre les calces, adés dejús ..."

Entrarien aquests cavallers del XV al restaurant d’en S. Santamaria o a can "Boadas". Doncs alguns segur que sí, perb potser no aquests que ensenyaven les vergonyes. Aquests darrers, però, serien ben rebuts al "Bulli", perquè una cosa és la vora de la platja i l'altra la muntanya o la civilitzada ciutat ( i perdó per la redundància).

P. S. No acabo de saber si la iniciativa de "Boadas", o la més radical d’altres establiments (he vist poques coses tan depriments com l’avidesa dels jugadors encorbatats -o no- de màquines ecurabutxaques dels casinos), respon a una qüestió de moral, dignitat, elegància ... En qüestions d’elegància, em fa la impressió que la cosa no està en els seus millors moments. Si voleu saber la meva opinió, això que s’anomena elegàcia, i que es una barreja d’actitud, de roba, i d’algunes coses més, l’he trobada darrerament de forma molt estesa en aquestes noies africanes que passegen majestuoses, amb mirada serena i uns vestits increïblement espectaculars pels carrers de Bordils, per exemple. Elles, però no solen anar a "Boadas" o similars, per bé que no dubto que serien molt ben rebudes.

Després d’escriure les ratlles anteriors, veig que "LV" dedica el color verd del seu semàfor a "Boadas" i que en Clos, sempre atent, aplaudeix la idea dels coctelers. ës ben veritat que a l'estiu les notícies són escasses i hi ha qui s'apunta al que surti si pensa que en pot treure algun benefici.