Fa unes setmanes, però, un amic de València em va enviar un correu lacònic en què em proposava una variant telefònica. Li vaig fer cas i em vaig baixar el programeta des d’Internet i des de llavors ens hem connectat més vegades que anteriorment en un any.
Suposo que per la majoria de vosaltres no és cap novetat l’Skype, però per si de cas us el descric breument. Es tracta d’un programa que et permet fer trucades gratuïtes a qualsevol altre usuari d’Skype (en aquest moment el programa m’informa que hi ha cinc milions d’usuaris connectats). Només cal tenir uns auriculars i un micròfon i saber, és clar, quin és el nom amb què s’ha inscrit la persona a qui vols trucar. El so és molt bo, encara que amb una mica d’eco en el meu cas. El programa, que admet teòricament la participació de quatre usuaris al mateix temps, també et permet connectar amb fixos i mòbils, però a preu de trucada local.
Com us deia, aquests dies ja ens hem fet unes quantes trucades el meu amic i jo quan hem detectat que els dos estàvem disponibles. Res, una petita pausa en la feina sense moure’s de davant de l’ordinador per preguntar com ha anat el cap de setmana o per comentar qualsevol novetat dels respectius territoris. I és que el sistema és tan senzill que resulta gairebé inevitable fer-ne ús, encara que només sigui per dir-se un hola.
Per si algú en vol més informació aquí us deixo el vincle a través de Softcatalà, la pàgina d’inci d’Skype en castellà i un post de Joan Melià de fa poc menys d’un any sobre el tema.
11 comentaris:
La veritat es que val la pena, mes encara quan estem bastant distanciats de la persona amb qui volem parlar.
Ei !!! Jo soc una Sky convençuda !!! (amb camera inclosa ) 8-)))
Si vols Skypearme algun dia ja ho saps !!!
La Katrin s'estima més la demora, l'intriga de saber, si contestaran, o no.
La veu, no, no és el mateix.
Exactament, però tu el fas servir, joseparnau?
Potser sí que algun dia et truco (o viceversa), encara que no sé on. El que si que t'asseguro és que no ens veurem les cares.
T'entenc, katrin, però tu ho saps, no menteixis, de vegades res no es pot comparar a una veu amiga... potser una veu i una presència... potser una veu, una presència i ...
Pere, doncs si un dia em vols trucar res mes fàcil aquí et deixo el meu correu i via e-mail t’envio el meu nom . jaka@tinet.cat (com pots veure ja soc “cat”)
Et vaig buscar per els usuaris de Skype però no et vaig trobar ni per Pere, ni per Saragatona. A qui em sembla que vaig trobar es al Josep Arnau que el llegeixo aquí i al seu bloc. Bona nit!!!
Em sembla, Jaka, que no m'acabo d'aclarir a l'hora de buscar els usuaris d'Skype; a través del teu correu no hi apareixes (tinc enveja del .cat)... A mi no calia buscar-me gaire lluny, només mirar la imatge del post.
Pere, ja t’he trobat !!! He intentat trucar-te però estaves desconnectat a mes estic pendent de la teva autorització, potser et trobaràs una bandereta que dirà “ 1 evento” que es la meva trucada. Només volia dir-te hola i sentir-te...
Mes tard ho tornaré ha provar.
Que ho sàpiga tothom, jaka: tu i jo ja ens coneixem les veus. Fantàstic.
No el faig servir gaire, el problema es que al ciber que vaig no tenen auriculars ni micro,...
Pere a mi m’ha fet molta il•lusió sentir-te... per cert tens una veu preciosa. ;-)
Haurem d'esperar les teves tornades cada cop més escasses a casa, doncs, joseparnau.
Ja saps: il·lusió compartida. I tu, jaka, però pensa que jo envermelleixo encara fàcilment quan em diuen aquestes coses.
Publica un comentari a l'entrada