24.10.07

acabo

I ja hem passat de l’anècdota a la categoria. La ministra d’Exteriors de l’Equador, de gira per Itàlia, ha vingut a Espanya, el president del mateix país ha trucat, com a qualsevol súbdit que ha tingut un problema, la noia, la Generalitat és convertirà en acusació particular... El poder de les imatges en els mitjans és gran i si les imatges són en moviment i en un país civilitzat un cas judicial és converteix en un cas amb implicacions polítiques sempre que convingui o hi hagi "alarma social". Agressió racista? Agressió masclista? Sí, però a mi el que em commou, el que m’indigna, no són els adjectius, són els substantius: la violència en si mateixa, la indefensió, l’animalitat. No em val cap adjectiu que pretengui agreujar o reduir la importància de l’acte en si. A mi m’és igual. És evident que cal eradicar el racisme, és evident que no hi ha cap justificació raonable pel masclisme, però per sobre de tot cal acabar amb qualsevol tipus de violència. Que la justícia ha d’actuar amb severitat, és obvi. És possible que calgui modificar lleis? no ho sé. La violència no s’acabarà amb la duresa d’unes lleis ni amb intents de solució policial, cal dir-ho una altra vegada? Els casos de violència física entre joves es produeixen diàriament a Catalunya, amb circumstàncies molt semblants o pitjors que els de la noia equatoriana, però no arriben als mitjans -tot i gravacions de càmeres- a no ser que hi hagi periodistes prop o les institucions públiques en vulguin muntar una campanya. I no em féu començar a justificar una solució que és cultural i educacional i que comença a cada llar, amb la implicació de la societat en el seu conjunt, amb la feina de cada escola, amb l’exemple d’institucions i partits...

Tant de bo que el cas de la noia, que ja és mediàtic, no li acabi fent molt més mal que el que va rebre al vagó del tren. Tant de bo que la família tingui prou seny i la protegeixi, perquè demanar-ho a la voracitat de les televisions, per exemple, és inútil. Tant de bo que els polítics no es barallin per aconseguir vots a costa de la noia. Tant de bo que tothom que s’interessa per ella sigui només per ajudar-la, perquè en la lluita contra la violència, ella no ha de ser mai la capdavantera, a no ser que, mal aconsellada, vulgui fer carrera en els mitjans.



Més que el racisme de l’individu, em preocupa la xenofòbia subtil i institucionalitzada, que s’amaga sota la pell de la seguretat i de la justícia i pot arribar a crear addictes convençuts i de bona voluntat. M’estic referint al partit amb més vots a les darreres eleccions suïsses, la UDC (Unió Democràtica de Centre) –aquí teniu el seu web- que ha ideat un joc (“La Vanguardia” l’esmentava ahir), que no sóc capaç de trobar directament però que podeu trobar aquí, en què un boc blanc que és la seva mascota fa fora a cops totes les ovelles negres que intenten penetrar per la seva frontera i que són delinqüents estrangers (hi ha tres jocs més, en un dels quals apareix el mateix boc que es menja uns passaports que massa alegrement dóna el govern). Direu que només és un joc, que no corre la sang i que se suposa que són delinqüents; potser sí, però jo no votaria el partit que el promociona ni m’agradaria que cap partit del meu país el presentés entre el seus votants, i encara menys un partit que posteriorment governés.
Si després de tot el que voleu és jugar directament i veure si aconseguir la millor puntuació cliqueu directament sobre les imatges. A veure si el joc us acaba creant addicció.


7 comentaris:

Arare ha dit...

Primer de tot (perquè no se m'entengui malament) ABOMINO DE QUALSEVOL ACTE DE VIOLÈNCIA DE QUALSEVOL TIPUS. Per tant, CONDEMNO TOTALMENT CONSCIENTMENT l'acte que ha comès aquest individu.

Seguidament i dit això: penso que em sento més manipulada que mai i el que més em fot de tot plegat és el BUITREO dels polítics per continuar fent política amb el tema i el BUITREO dels mitjans de comunicació que poden fer sensacionalisme de primera mà.

nanit, Pere... muamm

Júlia ha dit...

Doncs sí, passa mes sovint del que voldríem, però, com que no es filma ni arriba a la televisió... Ja ho diu la meva peixetera, 'el que no es veu no es ven'. Quan no es 'veu' per la tele, els 'poders' miran de no fer soroll i silenciar-ho. Crec que els actes violents s'han de condemnar per violents i deixar el racisme una mica a banda, això passaba 'abans' de la immigració, per desgràcia.

pere ha dit...

Què t'he de dir que tu no hagis dit?
Podria afegir que ne aqust cas el violent es guanyarà una bona pasta...?


Es filma en alguns casos, Júlia, però no arriba a la tele.
Realment la història no té gaire novetats i recórrer als ismes és mala fe o ganes de ...

lola ha dit...

Aquesta deriva ideologitzada d'aquest horrible cas és el pitjor que podia passar, atia més el foc, o els conatus que hi puguin haver. I el govern equatorià un zero (amb Z),el suport es dóna discretament, a través de l'ambaixada i el consolat. I el cretínàs -ja s'ho farà personalment, però, en aquest vaixell hi anem tots- sortint per la tele, en el marc incomparable del poble i la casa on viu... En fi.

Lola

pere ha dit...

Realment un desatre, Lola. Si no fos perquè no seria veritat, et diria que em flagelo per haver-hi participat amb reiteració en aquest circ.

lola ha dit...

Ei, em semblen molt bé els teus posts i la teva indignació. No sé si havia quedat clar. Comparteixo la indignació, altra cosa és la deriva polititzaca, etc.

Lola

pere ha dit...

Si, Lola, no hi ha cap malentès. És que ara em sembla inútil participar en un assumpte que és tan diàfan i que emboliquen de mala manera. I resulta que el més victima encara serà el noi argentí. No et fot!