Llegeixo a la secció Cartas de los lectores de “la Vanguardia” un article que m’ha semblat força interessant de copiar aquí perquè no se m’acudia res original al·lusiu a les celebracions d’aquests dies. Com que no puc aconseguir l’enllaç amb la carta del diari, la copio de l’espai de la FACAO (Federació d’Associacións Culturáls del Baix Aragó –no us queixareu per manca d’accénts-), on fou publicada el dia 24. No cal que afegeixi cap comentari. Bé, potser únicament que al meu poble de naixement parlen calero, una llengua amb una fonètica tan característica que qualsevol lingüista aficionat d’arreu del món és capaç de localitzar qualsevol dels seus parlants a la primera frase. Ah, i també, amant de les llengües com sóc, m’hagués agradat veure la llengua escrita en xapurriau. Au!
LAS LENGUAS COMO ARMA POLÍTICA
Como es sabido, poco después de que ERC saliese a la palestra política, Carod Rovira pregonó, sin reparos, un ambicioso proyecto que consistía en lo siguiente: Contabilizar como catalán las lenguas diversas que se hablan en el antiguo reino de Valencia, en Baleares y en la parte oriental de Aragón. Una vez logrado esto y “disponer” de diez millones de catalanoparlantes, reivindicar el “derecho” a disponer de una “eurorregión” en la Unión Europea y anexionar a Cataluña las regiones indicadas, amén del Rosellón francés.
Este ambicioso -y a todas luces anticonstitucional plan- parece estar actualmente en “hibernación”, pero no el maquiavélico objetivo de transformar en catalán las lenguas que se hablan, desde hace cientos de años, en la parte oriental de Aragón, mediante su fagocitación y transformación. Para este espurio objetivo, la Generalitat de Catalunya está dedicando cuantiosos recursos que se invierten en libros infantiles que regalan a los niños de nuestra zona oriental -con ocasión de lo que denominan correllenguas-; la creación de Casals Jaume I (centros de proselitismo del catalán) y otros actos y jornadas con el mismo objetivo. En las zonas orientales de las provincias de Teruel, Zaragoza y Huesca -en unos cincuenta municipios, más o menos próximos a las lindes de Castellón y Tarragona- se hablan unas lenguas, parecidas al valenciano y menos parecidas al catalán, que han sido denominadas durante siglos como “chapurriau”, pero que no son catalán. Esta denominación popular constituye precisamente un hecho diferencial, o diferenciador, que los aragoneses de estas zonas utilizamos para reafirmar que no hablamos catalán, e incluso tiene un cierto tinte de orgullo personal.
En una encuesta realizada por la Universidad de Zaragoza en 1995 en las zonas bilingües de Aragón, un 90% de los encuestados se manifestaron en el sentido de que no hablaban catalán sino “chapurriau”, es decir, una lengua autóctona y ancestral aprendida de nuestros padres y abuelos, que quizás no sea muy académica y tenga escasa literatura publicada, pero es nuestra entrañable lengua materna.
Raúl Vallés LabandaPresidente de FACAO*
(*) Federación de Asociaciones Culturales de Aragón Oriental.
DE LA CAVERNA AL COSMOS
Fa 2 hores
7 comentaris:
ups, aquest noi de la FACAO està molt enfadat, oi? No serà el F. J. de los S. disfressat de baturru?
Ben bé que sóm un país folclóric, tant per l'un, a la caça de parlants, com si pogues assegurar que tots els habitants de catalunya ho som, i per l'altra aquest senyor irritat, argumentant que el xapurriau no és una cosa, però potser és l'altre... ains, quina poca feina que te la gent.
A mi m'ha deixat sense parla el primer paràgraf (la resta primer m'ha emprenyat, després m'ha fet riure). Ara resulta que el que fa un parell de segles que diu la romanística, és un invent d'en Carod-Rovira!
Molt aparentment enfadat, xurri, sí.
Això dels parlants és un misteri. durant quantes hores al dia i en quines situacions cal parlar català per ser parlant de català? Bé, tampoc és això, la cosa és més senzilla, però no entrarem ara en detalls. Una altra cosa és el concepte de llengua. Aquí, fins i tot els de lletres saben que és una llengua.
Què hi podem fer, Ferran. Sembla que el sol és un astre que gira al voltant de la terra, o era la lluna? Per cert, segons la hipòtesi vallesiana, jo tampoc parlo català, ni ningú del meu poble.
Ai, que patirem!!!
quina decepció aquest senyor, com delira. com ja saps tinc orígens paterns de la franja i la meva família sempre ha denominat la seva parla "xapurriau" és clar que no diràn mai que és català, ni ells ho son!
más parecido al valenciano??
espurio objetivo, fagocitación, ai mare quin vocabulari i quines amenaces tant ridícules...
tal i com es transmet i utlitza la llengua a la franja, li vaticino una salut de ferro!
aquesta obsessió que tenen amb el dimoniet carod em fa molta gràcia (de la trista).
Ja ho pots ben dir, Júlia.
Ja ho veus, Hannab, un està tranquil·lament a casa i de sobte es troba aquesta cosa i epnsa que s'ha endormiscat i ha anat a parar a un altre univers. Tot seria com un acudit sinó fos perquè...
“Avui ha estat un dia especial, perquè gràcies als blaveros de la Franja hem conegut els budells de l’Estat. Fa un temps, vam denunciar públicament que la FACAO era una larva de l’extremadreta violenta a la Franja. No ho fèiem perquè ells pensen diferent de nosaltres sobre la llengua catalana. Ho denunciàvem perquè han promogut la violència, es manifesten amb partits d’extremadreta, s’associen amb altres grups violents i han pertanyut a partits que neguen els mínims principis democràtics. No era tonteria. I la conseqüència d’aquella denuncia és que, de moment, nosaltres hem patit un judici, una detenció policial, una retenció a calabossos i una confiscació de mòbils i informació personal per temps indeterminat. Ara és la millor oportunitat per a que defensem la nostra denúncia pública i la fem arribar a tots els racons, allà on volen que callem.” http://locacaodelafacao.wordpress.com/
Publica un comentari a l'entrada