heroi o màrtir?

En un moment determinat de la meva vida se’m va plantejar una pregunta definitiva, la tria entre una d’aquestes opcions:

HEROI O MÀRTIR?

M’explicaré per deixar clar que la tria tampoc tenia tanta transcendència. Era simplement una qüestió de temps. Jo m’havia de plantejar si volia passar-me a l’exèrcit una temporada llarga o una de no tant. La segona opció significava haver de reeixir en unes proves físiques, que una vegada superades et portaven a les d’aptituds morals i de políticament correcte. Es tractava d’un test senzill i previsible, però en la pregunta anterior vaig dubtar. Què s’esperava de mi: que fos un semidéu, una persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment o una persona que pateix, fins i tot la mort, per ésser fidel a una causa?

Ben mirat, al menys en les primeres accepcions del diccionari (1), un màrtir no deixa de ser un heroi, si més no pels defensors de la mateixa causa; mentre que un heroi no necessàriament és un màrtir. És clar que a l’heroi no li cal morir perquè en parlin bé els seus partidaris i l’invitin a copes en el cafè del poble, mentre que la segona opció la tenen difícil els màrtirs en el paradís llunyà on van a parar (excepte els màrtirs de l’islam, sempre que siguin begudes no alcohòliques). Hi havia un altre motiu que em feia decidir per l’heroi, i és que és una paraula amb un femení diferenciat: heroi –heroïna. Màrtir, en canvi, només era masculí. Aquest va ser l’argument que em va fer decidir per la primera opció. Jo, conscient de la superioritat femenina, sempre he cregut que els masculins es formen a partir dels femenins, que als mots masculins se’ls ha tret la a pròpia del femení, el masculí sempre és una mica menys. En fi, tot plegat em va anar bé i em vaig passar a l’exèrcit una temporada més curta que alguns dels meus companys. És veritat que durant la meva estada ningú no em va demanar que fos heroi o màrtir i que en cas de fer-ho hagués sortit corrents, però això ara no té cap importància.

Més tard he sabut que el primer creador de la llengua literària catalana va utilitzar en diverses ocasions la paraula màrtira: “Déus donà devoció a santa Catherina, sancta Eulàlia, santa Margarita e a les altres màrtires...” (Blanquerna) Potser per aquest femení Llull encara és beat i uns centenars d’homes –alguna dona també?- seran demà (o és avui? Amb això del canvi d’hora no ho tinc gaire clar) proclamats sants.

En fi, no vull martiritzar-vos més, que és diumenge i teniu altres coses més importants a pensar que en exèrcits i esglésies, estaments molt semblants i respectables, però poc desitjables, en la meva opinió.



(1)
heroi: 1 m. i f. [LC] [AN] Semidéu, semideessa. 2 1 m. i f. [LC] [CO] Persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment. Els herois de la guerra. 2 2 m. i f. [LC] [CO] [FLL] Personatge principal d’una llegenda, d’una narració, etc. Els herois de la faula. L’heroïna d’una novel·la. 2 3 m. i f. [LC] [CO] Persona prominent d’un acte, d’un esdeveniment, etc. Ha estat l’heroi de la festa.

màrtir: 1 m. i f. [LC] [RE] Persona que pateix turments o la mort per no renegar la fe en Jesucrist. Els màrtirs del cristianisme. 1 2 m. i f. [LC] Persona que pateix per restar fidel a una causa. 1 3 m. i f. [LC] Persona que pateix un suplici immerescut. 2 m. i f. [LC] Persona que algú o alguna cosa turmenta. És el màrtir dels seus fills. Sempre serà una màrtir de la seva ambició.