30.10.07

miscelània de repressions

Com que tinc tendència a reproduir fragments de llibres –sempre amb finalitat pedagògica o publicitària, que quedi clar- no em miro gaire una de les primeres pàgines senars en què se’ns amenaça amb penes terribles per inconcretes si ens atrevim copiar qualsevol detall de l’obra a través de mitjans previstos o encara desconeguts. Només de tant en tant consulto el títol original, l’any de publicació, el nom dels traductors... Abans d’ahir vaig fer una consulta a l’esmentada pàgina i em vaig trobar aquest detall que em va sorprendre, però que no deu ser inhabitual:

Prohibida la venta en los paises de América Latina.

El primer pensament va ser que per alguna raó els editors (Marbot Ediciones) consideraven que els llatinioamericans no estaven preparats per a la lectura del llibre, que més valia que no arribés a les seves mans de forma legal. Al cap d’una estona -sóc lent- vaig deduir que no, que ja el podien llegir, però no en aquesta edició o que, en tot cas, el podien venir a comprar a Espanya o en territoris americans no llatins, però la cosa, en calent, no deixava d’impressionar.


Un altre cas de discriminació que no té res a veure amb l’anterior és el relacionat amb la Constitució espanyola. Els qui tenen la paella pel mànec o aspiren a tenir-la van amb peus de plom o són totalment contraris a l’hora de tocar els seus articles. La veritat, no ho entenc. La Constitució es va escriure i va ser aprovada en un moment en què condicionants diversos impedien una llibertat que ara es comença a tenir, però, sobretot, l’argument definitiu és que la Constitució va néixer sense mare. No és retòric quan es parla dels pares de la Constitució, perquè en el seu redactat no va intervenir cap dona. Em resulta inconcebible que en el moment apropiat ningú no hagi alçat la veu al cel per demanar una recreació dels textos. Tothom sap que una filla (o un fill) pot néixer sense intervenció masculina (la Bíblia ens en parla), però el paper de la mare és fonamental, al menys fins al moment. Una Constitució nascuda en aquelles circumstàncies i mancances no pot ser normal. De manera que jo m’atreveixo a proposar no només la modificació d’alguns articles, sinó un renaixement com cal en què, com a mínim, la intervenció de les dones sigui la mateixa que la dels homes. I ja manifesto per avançat que qualsevol excusa la trobaré pel cap baix perversa. Espero que la meva argumentació l’aprofiti algun partit quan li faci falta i jutges i assimilats. De res!



P. S. Fa uns dies vaig rebre un comentari del Quartet Brossa. Aquí us el deixo. Val la pena anar-hi:

Som del Quartet Brossa i agraïm molt els comentaris, ens omplen d'il·lusió.Tornarem a fer Músiques de l'Holocaust el proper 2 de novembre a les 7 de la tarda a l'Auditori del Nou Conservatori de Manresa, dins de la Fira d'Arrel Tradicional de Manresa.Si voleu més info: quartetbrossa@yahoo.es

Fa menys dies, el Pau Xuriguera, fill d’en Joan Baptista, em va deixar un altre comentari en què deia que s’acaba d’obrir el web dedicat al seu pare. Encara calentet i en construcció, li podeu fer una mirada i resseguir els actes.

Que ja m'ho deixava: la tertúlia torna a cavalcar, o al menys a muntar a cavall.

3 comentaris:

Xurri ha dit...

prohibida la venda de primera mà, suposo, o també la de segona???

pere ha dit...

de primera, suposo. De segona mà no hi ha res prohibit (no estic gaire actualitzat).

Anònim ha dit...

Benvolgut Pere,

Potser un pél tard, però fins avui no he trobat el seu comentari a la prohibició de venta de El vuelo de Ícaro als països d'América Llatina. Malauradament per nosaltres (els editors) i potser també per als lectors d'América Llatina, l'editorial que te en propietat els drets d'aquest títol, així com els hereus de Queneau, no van voler vendre els drets d'Amèrica Llatina a la nostra editorial. Els drets de traducció de les obres escrites es negocien per territoris (quan es tracta d'una llengua, com l'espanyol, que es parla en diversos terriotirs arreu del mòn), i el propietari es reserva la decisió de cedir els drets de la manera que li sembla més adequada. Com no poseim els drets per als paisos d'América Llatina estàvem obligat a indicar per escrit en el llibre que l'edició de Marbot no pot circular pels diversos paisos de parla hispana a l'altre cantó de l'oceà. No es tracta doncs d'afany de reprimir com de voluntat de respectar la decisió del propietari dels drets. Així és com funcionen les coses (quan es juga net) en el negoci editorial.

Aprofito per agraïr-li l'atenció que ha dedicat al llibre del Raymond Queneau al seu blog, i per adreçar salutacions molt cordials,


Elisenda Julibert
Marbot Ediciones