De tant en tant hi ha minuts, hores, matins, migdies, tardes, crepuscles, nits, dies, que se’m fan interminables, en què l’objectivitat del rellotge pertany a un altre món. En canvi, em costa recordar mesos, estacions i, sobretot, anys, que no m’hagin passat sense adornar-me’n. Podria dir que aquest fenomen es relaciona amb la meva memòria immediata, però em temo que mentiria.
De tant en tant hi ha minuts, hores, matins, migdies, tardes, crepuscles, nits, dies, que em passen com un buf, que, inútilment, intento allargar. Els mesos, les estacions, els anys, com sempre. De les setmanes, no sabria què dir.
Entremig, la resta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
I tot i això ens entestem a mesurar-lo amb calendaris i rellotges. Malgrat que hi ha minuts més llargs que altres. Destemptament? O destempstament?
bon dia, filòsof... i és que tempus fugit, el molt dallonsis, tchts,tchts...
destempstament també, Ferran. Com que vaig néixer un 1 de desembre, festivitat de sant Eloi, patró dels rellotgers, això del temps sempre m'ha portat de bòlit.
I la qüestió, Arare, tu ho saps, és que "fugit" quan s'hauria d'aturar i s'atura quan hauria de fugir. El temps és boig, com diuen els meteolòlegs aficionats, que són els més savis.
ai ai ai que no puja el comentari.. i ara sortirà quatre cops!!!
Aixó si que és deja vu, i no el teu post.
Esborra els que sobrin, sispli!
entremig, la vida
:)
(pot ser que recordi un post semblant? o me l'he imaginat? - un petit "deja-vu")
jo, ara van i surten del reves. aquí hi ha un nus de temps, com diuen a star trek "un pliegue del continuo espacio-tiempo"
I jo que em pregunto sempre el mateix: per a què? Tant del temps curt, com del temps llarg.
Has vist quines coses té el temps, xurri?
Potser si que és un deja vu: el temps sempre és recurrent; i el meu, modèstia a part, més. A mi sempre se'm cola entremig de la vida.
No sé si es la pregunta correcta, Albert. Jo la formularia així: perquè el temps no és el meu amic? O així: què li he fet jo al temps, que em tracta tan malament quan li sembla i no m'és parcial quan convé? Ep, i jo no em puc queixar.
Publica un comentari a l'entrada