21.10.07

esborrany d'una modesta proposta

Fa temps, als vidres de les finestres dels vagons de metro de Barcelona es podien llegir fragments d’alguns llibres que feien més o menys referència als viatges. Crec que en vaig dir alguna cosa després de llegir un text de José Carlos Cataño, company al pis del carrer Diputació durant uns anys. Em va semblar una bona idea, això dels textos: la possibilitat de retrobar o descobrir els apunts –i d’imaginar-ne uns altres- era un estímul per als aficionats a la lectura que no som lectors entotsolats dels llibres en els transports públics.

Veig ben clar que no és suficient que la ciutat promogui els transports municipals amb arguments purament utilitaris, cal que ofereixi estímuls més imaginatius, més atractius, amb un plus cultural. En una societat com la nostra, tan enfeinada, que, al mateix temps, busca noves formes de lleure i que aprecia el joc en totes les seves manifestacions com mai no s’havia fet abans, jo, modestament, m’atreveixo a fer una proposta que satisfaci els amants de les lletres, que en creï de nous i que, al mateix temps, faci que viatjar en autobús no només sigui una obligació, sinó un plaer basat en el descobriment.

Deixeu-me esbossar el meu plantejament i, si voleu, més endavant en podem parlar a fons. Molts de vosaltres coneixeu el llibre de Raymond Queneau titulat Exercices de style. Com sabeu, es tracta d’una petita joia literària divertidíssima i d’un desafiament als traductors professionals i aficionats que l’autor va publicar l’any 1947 i va revisar el 1963. Queneau comença amb unes Anotacions. Us la deixo traduïda al català i després continuarem:

ANOTACIONS

A l'S a una hora punta. Un home d'uns vint-i-sis anys, barret tou amb cordó en comptes de cinta, coll massa llarg com si l'hi haguessin estirat. La gent va baixant. L'home en qüestió s'enrabia amb un veí. Se li queixa que li doni empentes cada vegada que passa algú. To ploraner que vol passar per murri. Quan veu un seient lliure, s'hi precipita.
Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.

A partir d’aquí, Queneau construeix 98 variacions sobre el fet d’extensió, intenció i estil diferents. Aquesta petita observació de la vida quotidiana que heu llegit es converteix en un motiu d’experimentació que focalitza el fet des de perspectives retòriques diferents, des de diversos gèneres literaris (èpic, dramàtic, lírica japonesa...), amb jocs sintàctics diversos, amb to còmic, amb transmutacions de lletres, etc. En fi, un veritable tour de force en els aspectes formals i de contingut.

Doncs bé, es tracta que a cada autobús de la línia metropolitana s’escrigui una variació. A ser possible –i aquí entraria en joc la imaginació dels responsables-, caldria que cada text tingués alguna relació amb el recorregut, amb la tipologia dels hipotètics viatgers, etc. Per exemple, els autobusos que passin per algun dels indrets on sembla que darrerament s’han detectat males olors podrien portar la variació titulada “Olfactiu”, als que passin per davant de les seus o seu d’algun diari, es podria llegir “Nota de premsa”, als que arribin a Mercabarna... Com que els recorreguts són llargs i solen passar per llocs que ofereixen diverses possibilitats interpretatives, cada cert temps caldria canviar els textos. Intueixo que els passatgers habituals d’un recorregut no es conformarien amb les úniques variacions de la seva línia natural i que agafarien les altres línies, com a mínim amb dues intencions: acabar la lectura del llibre i descobrir si la adequació dels textos al recorregut ha estat prou encertada. En fi, que els transports municipals fins i tot necessitarien ampliar el nombre d’autobusos i marcar-se nou recorreguts a mesura que els usuaris reclamessin un text propi per al seu barri. Es podria pensar que al final els autobusos acabarien morint d’èxit, que arribaria un moment que ja no es veuria ningú a peu fent recorreguts llargs per Barcelona. Aquesta és una situació, evidentment, que no em toca solucionar a mi.

Alguns podeu objectar que 99 textos en una ciutat com Barcelona, no cobririen sense repetir-se tots els trajectes de la ciutat. Bé, aquí és on entra en joc la segona part de la proposta. Cal recórrer a les traduccions. En una ciutat cosmopolita com la nostra, s’agrairien les 99 versions en la llengua original, el francès, i les castellanes, les italianes, les àrabs, i qualsevol altra llengua. Al mateix temps, en un país i una ciutat amb tant interès per les llengües, però tan mandrosa a l’hora d’aprendre-les, aquestes petites píndoles serien un material complementari important, encara que no definitiu.

Imaginem, per exemple, aquestes tres inscripcions en tres autobusos diferents:

Tanka

L’autobus arrive
Un zazou à chapeau monte
Un heurt il y a
Plus tard devant Saint-Lazare
Il est question d’un boton


Un autobús ve
Un zazou amb barret puja
Un aürt hi ha
Més tard a Saint-Lazare
D’un botó va la cosa


Il carro avanza
Sale con il cappello
Subito un urto
A sera a San Lazzàro
Questione d’un botone


I així en els idiomes que es vulgui. Quina línia assignaríeu a cadascun d’aquests tres autobusos? Per cert, heu fet el recompte de síl·labes?

Bé, no insisteixo més de moment. Però abans d’acabar deixeu-me recordar que podeu trobar el llibre de Queneau a Internet, encara que només sigui en la primera versió. Si el voleu comprar, us aconsello la versió italiana amb introducció i traducció d’Umberto Eco, publicada a l’editorial Einaudi: a les pàgines de l’esquerra hi ha l’original i a les de la dreta les recreacions, més que traduccions literals, de l’escriptor italià. Si considereu que amb el francès i l’italià no us en sortireu, compreu també l’edició dels Quaderns Crema, amb traducció i presentació d’Annie Bats i de Ramon Lladó.

Continuarà...

9 comentaris:

bitxo ha dit...

Òstres, pere, gràcies per la recomanació literària! :)

xurri ha dit...

Vaig llegir un comentari sobre aquest llibre a El Pais, fa un parell o tres de setmanes, i em va intrigar. Com no vaig encertar a prendre nota de la cita, t'agraeixo que l'hagis posat aqui. Així ja tinc presa per la propera jornada de caça de lectura. Abans, però, tinc alguna cosa en llista d'espera.

Violant ha dit...

Em penso que amb la teva proposta més d'un es passaria de la parada!!!! però és original i enriquidora culturalment parlant.

pere ha dit...

Em sembla que et pot agradar, bitxo :-)

Ja em diràs, xurri. Tant com un llibre de lectura, és un llibre de consulta que es pot llegir en desordre. Bones altres lectures, mentestant.

Bé, violant, només en trajectes curts. El que potser passaria és que s'agafarien autobusos innecessaris i es podrien inventar jocs literaris.

Júlia ha dit...

Un clàssic, de tant en tant reviscola.

pere ha dit...

Un clàssic amb moltes possibilitats. Va bé que reviscoli.

Sani Girona Roig ha dit...

Conec força bé els Exercices de Style per professió i per plaer, i em sembla molt bé tot el ue dius i proposes.
Però, però...
Penso que no és un text fàcil ni a l'abast del primer que passi...perquè ja en francès és d'una certa complexitat i dificultat.
Em sembla un llibre per a fans de les llengües, els jocs de paraules, els reptes creatius no exclusivament lingüístics.
Sí que és, evidentment, una font de reptes inacabable, com el que tu planteges, és a dir, sempre se'n pot inventar una nova versió, una variació o una aplicació nova, creativa com el propi text.

També per això, Pere, t'ho dic sincerament, penso que no cal que esperis miracles en va, que hi hagi usuaris de les línies de bus que es dediquin a redactar textos queneaunescos ...
És demanar impossibles...
Fóra més assenyat pensar que algú com tu l'assumís sencer i el resolgués sencer...
Perquè per fer això cal ser barceloní i linguista expert en català i en francès... i em temo que només es pot fer individualment o en equip si es compleixen aquest requisits lingüístics i culturals.
Encarregar-ho potser a algú com Màrius Serra?

Posats a fer, jo proposo imaginar també un altre text de base ... sobre el qual aplicar la idea de les variacions, que ben bé podrien anar més enllà de les 99.

Versions noves...a l'estil Montilla, a l'estil de l'ESO, à la Sarkozy, a la Jiménez Losantos, a la Benedictus XVI, a la Aquí hay tomate , a la Justo Molinero, a la novoparla orwelliana, ...

Donant el text de Queneau per massa vist, caldria imaginar personatges nous en una situació diferent que es relacionen per un motiu diferent...

Un vianant que s'enfronta amb un ciclista del bicing en algun lloc de la Diagonal, ...
Soferts conductors atrapats a algun punt negre d'alguna ronda de Barcelona... interactivant amb algun altre congènere víctima també de la mateixa situació...
Màrtirs usuaris de Renfe esperant en alguna andana de Passeig de Gràcia o de Sants esperant en va l'arribada d'un tren mentre reben les explicacions incomprensibles i decebedores d'agun responsable de l'estació ...
Turistes japonesos fent les darreres fotos a la Sagrada Família abans de l'ensorrament provocat per l'AVE que el guia turístic els anuncia per la setmana que ve...

Bé la llista possible fóra infinita ...


Bé, tu mateix ...Jo ja t'he donat alguna idea...
Dsbordat per tota mena de feins que fan d'arbres que em tapen el bosc, em veig incapaç de proposar-te la meva col·laboració cas que et decidissis a endegar alguna cosa, però em faria il·lusió saber que ho fas.

Cuida't

pere ha dit...

Em sembla una molt bona idea el nou exercici d'estil que proposes, Sani. Hi reflexionaré. Ara bé, si tiro endavant la proposta (sóc molt mandrós per les coses col·lectives), tingues per segur que, amb arbres o sense, tu hi col·laboraràs. He dit!

José Carlos Cataño ha dit...

Company al pis del carrer de la Diputació? 1975 Quina sorpresa! Una abraçada,
www.josecarloscatano.com