10.10.07

monòleg exterior a l'interior

poso al tele quan toca carles santos abans m’he llegit el discurs inaugural d’en monzó m’ha divertit demà en diran la seva ho llegiré parla del romanticisme de casals i més tard apareix el seu parlament emotiu el cant dels ocells interpretat per un violoncel·lista alemany el cant dels ocells acabarà substituint els segadors encara ningú no ha demanat un himne integrador o si és estrany mentrestant diversos programes de tv amb el tema de la llengua mai com a element central però és el que apassiona més en el programa d’en puigbó d’ahir va crear més polèmica que la independència confrontació de realitats i utopies potser veurem retalls de premsa alemanya amb opinions sobre la cerimònia inaugural la llengua una altra vegada la literatura n’és subsidiària en monzó és un magnífic inventor d’històries entre el classicisme i el romanticisme només hi ha aquests dos ismes la resta en són filials había una vez un lobito bueno benvinguts passeu passeu el ministre de finances alemany felicita el director de la fira del llibre alemanya per la seva valentia en convidar una cultura sense estat o és una llengua o és una literatura encara ara ens en fem o ens en fan un embolic ai si no fos per la llengua llum en un oli no sé si és així l’orquestra andorrana mira les bombolles plenes de fum les bombolles són atractives quan esclaten queda una estona el fum i no taquen a ningú el fum desapareix i no se sap si contamina el director de la fira és el segon director de la fira això és un pessebre diu algú s’han gastat 12 milions diu un altre no són 24 diu el tercer no comptes els que els discursos dels polítics estan plens de sagrantanetes diu l’escriptor n’he vist un fragment suposo que faran una repetició de tot i ho gravaré o no parla molt de pressa si la lluna feia el ple també el feu la nostra pena el recordo encara al price desl poetes en toti també reinterpreta el cant dels ocells en l’ordre en la pau i en el treball en la difícil i merescuda llibertat no et fot per què fan tanta por les parles més que les gents entre els amics de parles diferents es parla poc de parles no sé si hi ha boris becker entre el públic jo preferiria veure la claudia per què en parlaran més els mitjans d’aquí que els d’allà proposo un premi nobel per a tots els escriptors catalans de tots els temps no s’ha donat mai seria un acte valent el lector televident s’ho ha passat bé amb la part que ha vist de la llarga cerimònia no ha vist el parlament de montilla però no li importaria veure’l i sentir-lo encara que ha vingut algú de l’alguer embolicat en cel·lofana es pregunta carles santos interpreta els segadors en clau de Sol a l’exterior en perejoan reivindica la paraula

el lector televident que ha acabat parlant en tercera persona mira el rellotge és tard



res més moltes gràcies bona nit

3 comentaris:

aiguamarina ha dit...

:) pel poc que ens coneixem, sabía que faríes un vol per sobre de la ignauració de la fira, potser m'esperava alguna reflexió profonda, o potser hi és i no he sabut engraparla.

No et diré la de coses pendents per llegir, aixó de no conectar en tants díes...fà que trepitjar aquets bits em provoquin certa emoció, bé, per que són amb certa mesura, coneguts.

Besets!

Montse ha dit...

Pere... jo em vaig adormir mentre Santos tocava el piano i l'altra ballava al damunt, amb unes peses enooooooooormes de color blau, tota ella de color blau, que bonic el blau, quin contrast amb la rossor dels seus cabells... el discurs del Monzó els va divertir... un plat blanc pla ple de pebre negre està... bon/a logopeda deu haver tingut Monzó. Carme Riera parlava amb la Terribas - de vegades jo obria un ull i mig- però no sé si algú se la va escoltar, hmmmmm, qui ho paga, tot això? això em sona, qui ho preguntava i on?...un pam, dos pams, tres pams quatre pams cinc pams... de política.

Bon dia, company!

miquel ha dit...

És una reflexió profunda, aiguamarina; bé, de fet és una reflexió total ;-) Veig que a tu també et va agradar la història de la literatura i n'has parlat a la casa nova que ja em pensava que havies abandonat.
Besets.

Ah, arare, que em sembal que ets ua mica dolenta. Quan una cosa és tan emotiva i internacional, què importen els diners i els polítics? Als catalans ens sobren els diners, com sap tota Espanya i els polítics ... no se m'acur res sobre els polítics que no hagi dit alguna altra vegada.
I no te m'adormis més!
Bona nit, companya.