Dins del quadern groc –el recordeu?-, escrit el 1943 i següents, trobo dues notes escrites a ploma en lletra petita. En la primera, per ordre d’inserció en les pàgines, diu:
El contingut d’aigua del cos humà bastaria per rentar unes estovalles. Amb el ferro tret dels glòbuls vermells podrien fabricar-se set claus de ferradura. Amb el guix que acumula, podria emblanquinar-se la paret d’una habitacioneta d’una casa de poble. Transformant-lo en grafit, proporcionaria matèria per a noranta-cinc llapis. Del seu fòsfor, podria fer-se una capsa de mistos. Fins i tot sortirien algunes cullerades de sal...
Conec poc l’autor del quadern groc i no sé si el seu escrit reflecteix un moment baix, un rampell de realisme sense concessions, una mostra de sentit de l’humor o, simplement, un temps mort. En tot cas, vista la seva anotació, se m’acut que és possible que la vida humana no tingui cap sentit en alguns casos , però ningú no pot dubtar que la mort pot ser relativament profitosa i ecològicament rendible, sobretot per als fabricants de llapis, tot i que la qualitat de la matèria primera, que jo sàpiga, no ha estat provada, o bé s’han silenciat els resultats.
En el pla espiritual, qui sap si l’autor del quadern groc no feia la seva interpretació material, panteista, del cant maragallià:
...Sia'm la mort una major naixença!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ben bé és aixó :)
Sé que li -em- donaries la raó ;-)
Publica un comentari a l'entrada