1.10.07

de cine

Repasso –segurament amb poc rigor- l’any Rusiñol i, tot i les activitats i reconeixements que s’han organitzat, trobo que encara es podria ampliar amb algun altre detall que em sembla que no apareix en el calendari. Per què no s’han afegit a les commemoracions les dues pel·lícules que es van rodar sobre L’auca del senyor Esteve? La primera, rodada l’any 1928 i dirigida per Lucas Argilés y Ruiz del Valle i la segona dirigida per Edgar Neville l’any 1948.

A l’espera que el meu prec sigui atès, si és que no ho ha sigut ja, dono algunes dades sobre la primera versió cinematogràfica.

FITXA TÈCNICA:
Producció: Troya Films (Madrid)
Guió: Adrià Gual.
Fotografia: Josep Gaspar, Giuseppe Sessia.
Ambientació i Decorats: Salvador Alarma.
Música: Enric Morera.
Intèrprets: Enric Borràs (sr. Esteve) Josefina Tàpias, Gerard Peña, Teodor Busquets, Josep Santpere, Enric Guitart, José María Lado, Joaquim Montero, Matilde Xatort, Anita Giner Soler, Josep Acuaviva, Josep Giner, Mercè Nicolau.
Durada: ho ignoro.
Estrena: Barcelona, 8, 5, 1929; Madrid, 19, 4, 1930.

COMENTARI -fragment- (escrit per Xavier Ripoll i Sòria al Diccionari del cinema a Catalunya):
Rodada íntegrament a Barcelona, amb una productora de Madrid i amb capital madrileny, català i gallec, el director fou el propietari i director d’”El Cine (Revista popular ilustrada)” (1912-35). El desig dels seus autors era fer una cinta d’alt nivell i per això es contractaren professionals de prestigi, però el resultat no fou satisfactori. El film pecà d’un muntatge antiquat, i el text de Rusiñol perd la gràcia de la rèplica teatral. Els interiors es rodaren en escenaris pintats, a cura de l’escenògraf Alarma, i els exteriors a la plaça del Pi, l’església de Santa Maria del Mar i altres indrets de Barcelona. Per tal d’aconseguir “la nit americana” es tintà la pel·lícula. El mestre Morera escriví una partitura que el dia de l’estrena interpretà l’orquestra Sindicat Musical de Catalunta, dirigida pel mestre Torrents i amb la col·laboració de l’orfeó La Violeta d’en Clavé. Al teatre Tívoli, la CINAES el mantingué només tretze dies en cartellera a causa del poc acolliment per part de la crítica i el públic...

Josep Romaguerà i Ramió (dir.): Diccionari del cinema a Catalunya. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2005.

Repasso la fitxa i m’adono que no queda clar si es tracta de cinema català, en català o fet a Catalunya. Els del cinema, com es veurà més endavant, no ho tenen tan fàcil com els de la literatura.

P. S. Ahir em vaig trobar amb la manifestació, ja encaixonada a la Rambla, que encapçalava una pancarta amb el lema “Pel dret de manifestació i expressió”. Si bé l’exterior era aquest, a dintre es respiraven altres concrecions. Em meravella aquesta fixació neuronal amb l’antepenúltim Borbó. En fi, cadascú s’especialitza en el que pot , sap o li sembla que sap; i la perspectiva sincrònica i diacrònica depèn dels usauris. Evidentment, la crema de l’estampeta els va de primera als del PP i de retruc al PSOE, que no han necessitat subtileses –la Constitució dixit- per parlar de l’assumpte més significatiu de la setmana... fins que Ibarretxe els ha proporcionat un altre tema una mica més consistent però també previsible i més vell que l’anar en bici. Amb motiu de la manifestació, el Zurich va tancar les portes i el FNAC només va deixar-ne una d’oberta. A l’altra banda de la plaça, el Corte Inglés tenia ben clar que no s’havia de prohibir l’entrada a ningú, que si un article -després de provar-lo- no t’agrada, només cal tornar els diners o canviar-lo per un altre, sempre que quedin existències. Sembla que amb la Constitució la cosa és més complexa; deu ser pel número de clients insatisfets i els pocs dependents per atendre’ls. En fi, anirem seguint la pel·lícula.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Una fitxa de la segona a IMDB:

http://www.imdb.com/title/tt0040775/

Edgar Neville, un gran artista y personatge, mai prou reivindicat, més enllà de filiacions polítiques.

Cidulli cidon no bulli. ha dit...

Que els joves siguin massa de maniobra , i Espanya un mosaic gaudià i amb això el Borbo un tros de ceramica vella o la sublimacio del tot colletiu, i de vegades eficaç, el que ahir em vaig saltà als meus ulls fou què aquest mosaic, aquesta sublimació, al oscante de la it va ficar a la vora dels carrers fins l'el corte inglés: la policia. sigui l'estat mateixo, i no ès fa representar i de vegades pemetre paraulas als vents, perque sap que tot comença de un no res.


joaquim.

pere ha dit...

Gràcies per la fitxa, Júlia.
Neville: reivindiquem-lo, més allà de les filiacions polítiques. Es pot?

Avui m'he perdut una mica, Joaquim.

Anònim ha dit...

de vegades penso que puc escriure en català, ja no ho crec.
joaquim

pere ha dit...

És clar que pots hi escriure, a més, noto una millora important, el que passa que els continguts molt conceptuals...