Llegeixo que els dominis .es ja admeten a partir d’avui lletres pròpies de les llengües oficials d’Espanya als noms de les pàgines web (també accents i dièresis, cosa que alguns consideraran un pas enrere). En el cas del català, això significa que per fi es podrà veure alguna ç i també la ela geminada (l·l). Com que no puc –ni vull- contrastar la notícia creant una pàgina en un domini .es, assajo de crear un bloc que presenti aquestes grafies. Des que Blogger em parla en català que li tinc més confiança, així que em poso a la feina. Només se m’acut una paraula que tingui la ç i la l·l: fal·laç. Evidentment un bloc amb aquest nom no ofereix gaires garanties pels possibles lectors, però no es tracta de donar-li continuïtat o sí?
Escric el nom d’usuari: pere
El nom del bloc: fal·laç
Ai, Blogger em diu que aquests caràcters no estan permesos: ç · , . Em fa els següents suggeriments, no sé si se’n fot, del tot adients: pere-falla o bé falla-pere.
Bé, ja posats, i només per continuar experimentant, tiro pel dret i prescindeixo de noses ortogràfiques. A veure que em diu amb fal-làs.
La a accentuada no es permet i aquí els suggeriments també denoten que no es refien de mi: fal-ls, pere-fal-ls, fal-ls-pere, que acaben de reblar amb pere-fallas.
Com que no hi ha res a fer, me’n vaig a blocat, un espai del país, i faig el mateix procés (aquí sóc pere2). Sembla que tot funciona perfectament i em miro el resultat. Sí, el nom del bloc és fal·laç, en majúscula, però l’adreça és http://falla.bloc.cat/. Han tirat pel dret, la l·l convertida en ll i fora la ç. En resum que la cosa falla .
La pregunta ara és: em desfaig de falla.bloc.cat o li dono una oportunitat? .es sí i .cat no?
Va. Al menys una oportunitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
Personalment, estic per l'extinció de les geminades i no sóc l'única, ja fa anys vaig sentir una eminència lingüística que advocava pel tema, però la tradició mana. Això del punt volat... Ara, a l'scrabble permet moltes traïcions, la cosa.
pos jo sóc un elegeminadiste convençut! tampoc n'hi ha tantes, i al cap i a la fi tenen la seua raó morfològica. I, a més a més, és «la nostra» lletra: cap més alfabet al món en té!
ja vivim en un país a on se sacrifiquen massa coses, no trobes que ara no cal desfer-se'n d'ella? (malgrat que molta gent l'escrigue malament?)
Salut, i felicitats pel bloc!
a mi m'és igual, t'ho asseguro. Mentre no pleguis...
Sempre ens toca topar contra murs i obstacles de tota mena.
Jo també sóc geminadapro, ara, tinc una altra queixa...us prometo que els .cat em donen sempre problemes, per entrar, per deixar comentaris, per visualitzar segons què... Quan em vaig posar en aquesta mínima aventura, vaig prendre la salomònica decisió del blogspot per aquestes bajanades. Pere, hola maco!!!!
Pere, jo “aquet” (tarragoni) bloc del falla no l’enllacaré !!!
Abracades.
=;)
No et diré que no tinguis raó, Júlia, però jo sóc un sentimental amant de la tradició i dels clàssics. Ara, si cal cremar les eles geminades pel bé de les generacions futures, m'hi apunto.
Com deia abans, Jacme, visca la l·l. Ara, qui sóc jo per dir que sí o que no? I la veritat és que emprenya. Però queda tan bonic si allargués la ela.
Salut i gràcies. I felicitats pel teu, on descobreixo informació força interessant.
No només no plego -aquesta setmana-, Arare, sinó que, a més, com pots veure, m'he desdoblat en febre blocaire.
Però acabarem vencent, amic jesús.
Hola, zel, maca. Bé veig que guanya la tradició lingüística, encara que em sembla que no heu llegit el meu post de blocat.
La veritat és que blogspot és un lloc força agradable, sense sorpreses i amb poques exigències tècniques.
Com que no l'enllaçaràs, jaka! I si...
Una abraçada
Crec que la geminació i el punt volat poden ser un punt important de divisió de la comunitat lingüística i crec que s'imposaria un referèndum. Sobretot, pel punt volat. Semblaria allò de la Ñ, i és que els conservadors sempre guanyeu, òndia.
Em nego a fer pasar el punt volat per un referèndum. En tot cas admetria que tothom el fes volar allà on més li convingués.
doncs estic temptada de canviar de nick "la niña xurri", per fer servir la ñ, tan nostre!!!
(jé)
ets tan terrible quan t'ho proposes :-)
Quin fart de riure amb aquest post, amb el pere-falla i tota la resta!
La veritat és que jo, des de fa molt, que no escric el punt normatiu de la l geminada. Algun dia algú em va dir que si no ho sabia, que existia. I tant, està a sobre del 3. Però és que sempre crea problemes!
I ho vas intentar amb fal.laç?
Sí, sí, lluna, molt de riure, però ja veus els resultats: semblava un horòroscop amenaçador.
M'hauràs d'explicar els problemes del punt volat, encara que entenc que el deixis volar.
No et dic cap fal·làcia si t'asseguro que ho vaig intentar, i molt.
El meu bloc es diu, justament, "Un món fal·laç", jugant una mica amb el llibre d'Aldous Huxley que aquí traduïr per "Un món feliç" i certament amb bloc.cat, on el tinc allotjat, em vaig haver de quedar amb un: mofa.bloc.cat perquè ere la única cosa remotament recordable que s'assemblava, tot i que mínimament, a món fal·laç...
No està malament mofa.bloc i no s'allunya gaire de les fal·làcies del món. Ara passo a veure si el nom respon al contingut :-)
Publica un comentari a l'entrada