Llegeixo les respostes breus però interminables de famosos coneguts i desconeguts. Diu la Teresa Forcades, monja:
... la poesia m’agrada molt però em passa que amb un vers ja en tinc prou per a tota la tarda.
Penso durant la tarda que sovint, poetes i lectors, oblidem que és així, que és això. Quin vers, però? Quina tarda? Quantes tardes?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Oh, és una gran frase. M'ha inspirat aquesta:
...els homes m'agraden molt, però passa que amb un ja en tinc prou per a tota la vida.
molt bona, Júlia! :)
a mi també m'agrada molt, la frase, és per reflexionar-hi tranquil·lament... tota la tarda.
que els versos fan aquest efecte: cap dubte!
si tens tota una tarda per dedicar a un vers: quina passada!
Em dóna esperances, Júlia, el fet que el que diem un dia ho podem canviar un altre. Tota la vida em sembla que és molta vida.
De fet, Arare, la Teresa, que deu ser profundament culta i religiosament impecable, no fa més que seguir la proposta de Llull quan demanava que els seus versets d'"amic i amat" fossin matèria de reflexió per tot el dia. Ella és més humil, cosa de les presses.
Sí, kika, quina passada... en alguns versos. Algun dia tindrem tota la tarda, potser.
Hola Pere,
Volia dir-te que no em va quedar registrat el teu número de telèfon.
La cita continua en peu a les 17h a la porta de la pastisseria de la Sagrada
Família, situada a la banda nova del Subirachs. Espero trobar-la!!
Sobretot truca'm si no veus que no arribo! Per si de cas et dono el número de telèfon del meu company: 630 36 50 78.
Fins després!!
Publica un comentari a l'entrada