divagació economicoliterària

Fa uns dies devíeu llegir una entrevista i comentaris a Eva Gabrielsson, companya d’Stieg Larsson, en què entre altres temes parlava de la publicació, sense data encara, d’un llibre sobre fets posteriors a la mort de Larsson (ja sabeu que el pare i un germà reben els drets d’autor de la trilogia, que en algun moment, com ja vaig dir jo i ella insinua, es pot convertir en una tetralogia). Vau llegir també que uns senyors noruecs han obert un compte on els lectors de Millennium poden ingressar determinada quantitat de diners que vénen a ser una mena de drets d’autor paral·lels, un desgreuge, per a Eva Gabrielsson. Bé, podeu llegir més detalls a “La Vanguardia” (per als lectors i simpatitzants, aquí un article del maig de l'any passat) o al bloc de la Teresa Amat, que a més fa unes consideracions sobre tot plegat.

La veritat és que jo entenc perfectament la situació i l'emprenyament educat de la senyora Gabrielsson; una altra cosa és sí jo en circumstàncies semblants actuaria de la mateixa manera. No ho sé, ni tinc ganes de donar-li voltes. D’altra banda, suposo que en Larsson hagués compartit amb ella part dels diners produïts per les seves tres obres, cosa que davant de la realitat legal no té cap mena d’importància.

Bé, de fet a mi el que m’ha cridat l’atenció de l’escrit és que els organitzadors dels drets d’autor paral·lels demanin aportacions de 2,26, 5,28 i 11,32 euros segons que els lectors estiguessin enfadats, ofesos o furiosos davant la injustícia que s’ha comès amb Eva Gabrielsson. No m’he explicat bé, no estic sorprès per la gradació d’indignació dels lectors i per la diferent aportació segons la triple gradació, sinó per aquestes xifres tan estranyes. I m’ha costat una mica arribar a la conclusió que qualsevol lector més espavilat ja deu tenir clara: la petició original és en corones i no en euros, és a dir, 20, 50 i 100 corones. En fi.

P. S. Ja vaig dir que m'he llegit els dos darrers títols de la trilogia. Ara estic llegint L'home més buscat, de John le Carré (vaig per la pàgina 111). No sé fins quin punt són comparables les novel·les, però generalitzo. Les novel·les (novel·la) de Larsson, deixant de banda la singularitat de la Salander -heroïna del romanticisme modern- és d'una linialitat, malgrat les històries creuades i l'anàlisi social, i una simplicitat notable; L'home més buscat, de moment, és molt més complexa, més escèptica, més realista (no sé si l'Annabel Richter se'm convertira també en heroïna sentimental; en té possibilitats). Entenc que Millennium tingui molt més lectors que L'home més buscat, malgrat que le Carré, déu n'hi do també.