portes, finestres i cases

Sóc una persona més aviat literal i em feia patir tenir tants amics que no podia atendre a Facebook, així que ahir vaig decidir que deixava la casa amb la porta tancada fins que tingués temps -passa tan ràpid el temps que a penes m'adono que existeix- de dedicar-los les consideracions que es mereixen, de no restar com un testimoni mut. Els amos de la casa que tenia llogada m'han escrit per dir-me que puc tornar quan vulgui. Els ho agraeixo.


Ahir mateix vaig fer una mirada a Twitter, des d'una petita finestra que vaig obrir fa no sabria dir quan i des de la qual només he fet una piulada que entraria en el percentatge del 40,55 % de les paraules sense sentit segons indica un estudi fet el 2000 per l'empresa Pear Analytics, encara que jo més aviat inclouria la meua piulada dins d'un possible grup de funció fàtica. Em va semblar, però, que si haguessin analitzat els tuits que vaig llegir ahir els percentatges serien diferents.

Ara mateix me'n torno a aquella finestra des d'on deixaré anar -o no- unes quantes piulades, encara que com que sóc virtualment nou no sé si seguiré la mecànica que cal, per bé que segurament, tenint en compte el munt de gent que parla dels de les seues finestres, unes paraules de més o de menys no tindran cap importància.

De moment, on hem trobo més a gust és en aquesta vella casa de parets grogoses ja mig atrotinades que potser hauria de repintar i remoblar, tot i que aquí pintura i mobles passen de moda però conserven la brillantor del primer dia, i de tant en tant afegeixo algun detall perquè no sigui dit. I és també en aquesta casa llogada, vella i amb vistes, amb amics i amigues que van i vénen, on puc fer i desfer sense gaire atabalament al ritme que em va bé.