Avui, en comprar un conjunt de dos unitats petites de bonítol baix en sal –pes escorregut, 50 grams- m’he trobat amb l’agradable sorpresa que l’etiquetatge en lletres més grans és en català, després apareixen, petites, en castellà i, menys, l’anglès. En fi, un producte gallec que formarà part de la llista negra en la pròxima crida a boicotejar els productes catalans.
De tota manera, el que m’ha cridat més l’atenció és que aquest bonítol, segons l’etiqueta, no es presenta en llaunes sinó en LLANDES. Ostres, he pensat, el termcat ja ha precisat el terme per designar les llaunes de conserves rodones i jo in albis. Menos mal que m’hi he fixat i que si algú em pregunta: saps com es diuen les conserves que van en..., tindré la resposta a punt i em permetré un somriure sorneguer. És clar que també pot ser que no hagi intervingut el termcat i sigui un neologisme –bé per ells!- de la pròpia empresa, als quals, segons sembla, i de moment, el negoci els va rodó. I és que de vegades hem de pensar que els empresaris, sobretot als pròspers, també tenen sentit de l’humor.
Res, que sigui Massó -preferentment- o sigui qualsevol altra marca, jo a partir d’ara demanaré llandes. S’ha acabat el domini de les vulgars llaunes que si et descuides es rovellen.
(La fel·lació d’avui –com m’agrada la ela geminada!- ha estat possible gràcies al suggeriment d’A. L. a partir de la lectura feta al Club de la bohèmia. Gràcies als dos.)
7 comentaris:
Un tema molt interessant! Els qui compartim el codi secret ja sabem de què va. :)
La família Massó és de procedència catalana. En Màrius Serra explicava una anècdota sobre ells, referit als fratrònims, és a dir, germans amb cognoms diferents. Diu en Màrius que durant la guerra van apressar un Masó (amb una sola essa) i el Guàrdia Civil en un excés de zel el va filiar com a Massó basant-se en la família de les tonyines i en la creença de que és així com s'ha d'escriure aquest cognom en castellà. Sense saber-ho, el Guàrdia Civil li va normalitzar el cognom. El germà d'en Masó, en camp republicà, encara du el nom mal escrit!
Deu ser masó-kista.
D'aquí deu venir, passat al castellà, el refrany que fa, llandes o no llandes, bonitos grandes.
Per cert, en la meva esbojarrada joventut vaig anar a veure cinema verd a Perpinyà i en una d'aquelles pel·lícules de sèrie b sub quatre que endinyaven als hispànics ja hi havia un senyor que, a dalt d'un`avió, es contorsionava per tal d'aconseguir els resultats als quals feu referència i dono fe que, si no era trucatge, ho aconseguia.
Evidentment, la paraula esmentada, sense punt volat, no seria el mateix ni evocaria, gairebé de forma onomatopeica, tal activitat.
No em feu cas que jo sí que avui estic una mica 'volada'.
Diuen que �s fal�la� que una auto-fel�laci� et faci fel�li�...
Divertida anècdota, bohemi. Jo sempre ho he dit, la normalització l'hem d'anar a buscar a l'exterior. Al final ens l'acabaran concedint.
M'apunto el refrany, Júlia, que em sembla molt nutritiu.
I a mi, d'on et penses que em ve l'hèrnia discal?
Jo sí que et faig cas, només faltaria.
Em sembla que t'entenc, chat, encara que jo no posaria la mà al foc. Ara, una altra vegada no parlis amb la boca plena ;-)
curiosament no està traduït, i aixó que altres coses si que ho estan... vols dir que aixo dels neologismes no és una pràctica masona (massona), com ara la kabala?
era tot normal dins la llanda?
N'estic segur que és una pràctica mas(s)ona que a mi em resulta desconeguda i misteriosa. I m'agradaria conèixer-ne l'origen. Investigaré.
El terme Llandes..(per llaunes) és un terme d'us comú a València..(per exemple a tots els contenidors de reciclatge)
No estic convençut de si es tracte d'un terme arcàic o un neologisme (dels que acostumen a utilitzar a València per separar-se.. del català del principat)
Toti així, al Pompeu Fabra es defineix llanda com "Planxa de metall; cèrcol de ferro amb què s'envolten les rodes dels carruatges"
Publica un comentari a l'entrada