fracassos

De la premsa: Tots els líders suspenen...

Hi ha moments a la vida en que un no se'n surt amb allò que ha emprès per voluntat pròpia o empès per obligacions o circumstàncies. Quan un fracassa en el seu ofici, quan les relacions que manté amb una altra persona són un desastre, quan les vacances que ha triat es converteixen en un tedi interminable..., un hauria de saber canviar de rumb: triar un altre ofici, buscar una altra parella (o cap), anar a un altre lloc o quedar-se a casa... Certament hi ha vegades en què un no acaba de tenir consciència del seu fracàs i pensa que és el millor professional, el millor amant, el súmmum de la planificació de les rutes de viatge , i que si les coses no funcionen com caldria és per culpa dels altres, que no aprecien el seu treball, la seua capacitat amatòria, els seus mapes obsolets... En aquests casos de res no valen els consells, les recomanacions i els arguments dels altres; ell, ells, tenen la veritat i els altres no l'entenen o li volen mal: temps al temps.

Mentrestant, els altres han de sofrir, perquè no s'atreveixen a trencar definitivament amb la rutina, uns professionals mediocres o fins i tot nefastos, uns hipotètics amants que només pensen en si mateixos, uns planificadors que els duen a l'abisme. Cal dir que aquests altres, de fets comptats i de paraules llargues, d'imaginació escassa, partidaris de demà serà un altre dia, tampoc no mereixen més misericòrdia. A la fi, quan algú suspèn alguna matèria sempre cal buscar els altres implicats en el fracàs.