6.5.13

fracassos


De la premsa: Tots els líders suspenen...


Hi ha moments a la vida en que un no se'n surt amb allò que ha emprès per voluntat pròpia o empès per obligacions o circumstàncies. Quan un fracassa en el seu ofici, quan les relacions que manté amb una altra persona són un desastre, quan les vacances que ha triat es converteixen en un tedi interminable..., un hauria de saber canviar de rumb: triar un altre ofici, buscar una altra parella (o cap), anar a un altre lloc o quedar-se a casa... Certament hi ha vegades en què un no acaba de tenir consciència del seu fracàs i pensa que és el millor professional, el millor amant, el súmmum de la planificació de les rutes de viatge , i que si les coses no funcionen com caldria és per culpa dels altres, que no aprecien el seu treball, la seua capacitat amatòria, els seus mapes obsolets... En aquests casos de res no valen els consells, les recomanacions i els arguments dels altres; ell, ells, tenen la veritat i els altres no l'entenen o li volen mal: temps al temps.

Mentrestant, els altres han de sofrir, perquè no s'atreveixen a trencar definitivament amb la rutina, uns professionals mediocres o fins i tot nefastos, uns hipotètics amants que només pensen en si mateixos, uns planificadors que els duen a l'abisme. Cal dir que aquests altres, de fets comptats i de paraules llargues, d'imaginació escassa, partidaris de demà serà un altre dia, tampoc no mereixen més misericòrdia. A la fi, quan algú suspèn alguna matèria sempre cal buscar els altres implicats en el fracàs.

8 comentaris:

pons007 ha dit...

i tu estàs ara en un d'aquests moments?

culdolla ha dit...

Em sembla que la teva premisa és incompleta, miquel o volgudament mal plantejada; jo trobo -em sembla- que per sentir el fracàs és imprescindible el desig: si fas una cosa "empès per les circumstàncies" i no te'n surts... tampoc no passa massa res, oi?

Crec que fracàs va íntimament lligat al desig de voler allò -ser bon professor (tenir èxit?), ser bon amant (que t'estimin?), gaudir de la vida (ser irresponsable?)- i seguir volent-ho quan pensem que ja no podrem fer-ho o que no ho podrem fer igual.

Vaig deixar de tenir sensació de fracàs quan vaig aprendre a fer de la masturbació un plaer propi, volgut i finalista en ella mateixa. Si la masturbació volia ser un substitut d'una altra relació, sempre era un fracàs i sempre hi havia sentiment de culpa.

I en el pla menys físic trobo que passa semblant: ens fem massa palles mentals.

La diferència, potser, està en qui vol plantejar-se les coses i, quan no li agraden, posar-hi solució fent-ho diferent.

Ells -i elles- els i les altres solen mirar i dir-te pajilleru. I segueixen repetint polvos mediocres provant d'arribar a un orgasme que cada cop costa més. I al final, donen la culpa als altres.

Assum ha dit...

Completament d´acord amb el teu plantejament, Miquel.
Com deia Churchill que de derrotes en sabia un munt: "l´èxit consisteix en anar de fracàs en fracàs"

miquel ha dit...

Em temo que no, Pons, que no estic en tres d'aquests moments triats a l'atzar... potser en un altre moment...:-)

Cert, cert, Joan, els qui actuen empesos per les circumstàncies no es pot dir que tingui un objectiu.
Entenc perfectament el teu exemple amb ànim generalitzador.
Em sembla que jo hauré d'intentar ser menys metafòric i més directe, que a vagades em perden les intencions literàries.
Dit d'una altra manera i aprofitant el que dius, el govern actual ens folla a tots nosaltres i nosaltres, sense ganes, consentim; al mateix temps el govern -no importa quin- és onanista... En les properes eleccions demanarem, i això que no volem, que ens continuïn follant; i ho faran mentre es fan una palla a la nostra salut. I una altra vegada m'he embolicat i necessitaria l'ajuda d'algun expert per desembolicar-me.


Assum, els del govern del PP, i els d'aquí també, tenen ben apresa la màxima :-)

docus ha dit...

tot el que dius és cert... si hi ha properes eleccions, o unes altres ereccions que ens duguin a un final "més feliç", miquel.

bona nit i que no ens manqui itaca

Assum ha dit...

Tot depen com un s´agafi la màxima, sinó aprens dels fracassos no serveixen per a res.

miquel ha dit...

I una forma d'aprendre és no donar-los gaire importància. Els governs ho fan així.

Assum ha dit...

Fugir d´estudi no és aprendre.