22.5.13

la calidesa del fred


La vida i la mort només són provisionals, però la llibertat dura per sempre.
Lucille Vinson

¿Cuando uno se muere... se muere o no se muere?
Moncho

En los libros podemos refugiar nuestros sueños para que no se mueran de frío.
Don Gregorio



Avui, en passar per davant de la Massana, he pensat en un antic alumne que fa uns anys s'hi va matricular: Com li deu anar? Què deu haver fet? A la plaça del Pi m'ha fet girar una veu que deia el meu nom. M'ha dit que aquests dies havia pensat en mi mentre repassava el material de les velles classes de llengua i que havia trobat la clau: la filologia i la filosofia, tenen com a finalitat bàsica organitzar el pensament i expressar-lo. La Massana no li va donar la llibertat que volia, que imaginava, i va plegar; demà sabrà si l'admeten a Filosofia. M'ha dit que ara dibuixa i pinta poc.

Després de separar-nos, he pensat que potser ell em podria explicar la primera frase, a la qual fa dies que dono voltes infructuosament Potser la pregunta de la segona quedaria per més endavant. Amb la tercera no sé que haguéssim fet, abans hauríem d'haver parlat llargament dels nostres somnis.

Aquests dies fa un fred impropi de maig, o a mi m'ho sembla. Potser és que m'he tallat els cabells.

3 comentaris:

pons007 ha dit...

Apunta també aquesta cita sobre la mort:

"¡Cuando sea la hora de dejar de vivir, definitivamente la Muerte será mi elección número uno!"
-- Terry Pratchett, El País del Fin del Mundo.

Carme ha dit...

Crec que donaré voltes, jo també, a la primera... ara no sé què dir.

En canvi llegint la segona se m'acudeix aquella altra frase que diu que amb la nostra mort no ens hi trobem mai. Quan nosaltres hi som ella no hi és i quan ella hi és nosaltres ja no hi som... més o menys. O sigui que potser no, potser no ens morim, quan ens morim... :)

Fa fred, Miquel. Totalment impropi del mes de maig. T'ho dic jo que no m'he tallat els cabells... ;) Crec que mai havíem posat ni mica de calefacció el més de maig i fa 35 anys que vivim al mateix lloc. Tot el mes d'abril era el marge que hi havia d'un any a l'altre, a vegades més a començament o al mig o a final d'abril... mai al maig.

He estat a la muntanya aquest cap de setmana i era hivern del tot. Sense concessions...

I pel que fa als somnis... sempre, sempre havia refugiat els meus somnis als llibres. Després els vaig fer sortir dels llibres i em sembla que els hi tornaré a enquibir. Se m'estan morint de fred, ara...

miquel ha dit...

Ei, Pons, en Pratchett és un crack. Me l'apunto, encara que no sé si podré practicar-la.

Sembla, Carme, que la majoria de vegades són els altres que s'adonen que hem mort, nosaltres només en podem tenir una vaga intuïció. Què sé jo.
Espero que si escalfes els somnis en els llibres després pugui tornar a sortir, perquè no sé si és bo que si passin massa temps, corren el perill de cremar-se. Els llibres, a més, poden crear somnis que la realitat desmunti. Difícil, Carme, trobar els equilibris.
Sembla que avui hem tingut una pausa de fred (relatiu), però segurament són els indicis d'un canvi climàtic que no ens acabem de creure.