11.5.13

Carmen Amaya... a la plaça del Raspall comença Enric Casasses


Hora de sortida d'escola. Una àvia i la seua neta van cap a casa. Cantussegen una vella melodia. Són catalanes, i també gitanes. Tomben a l'esquerra, cap a la plaça del Rapall.

Potser aquesta nit eren a la plaça. A la dreta de l'escenari, on hi havia més gitanos que paios; a l'esquerra, amb abundància de paios; potser a les cadires del mig... o darrere de tot. Tots érem u. Ben a la vora, fora de la vista, a la paret, la placa commemorativa del Pescadilla; també el Gato Pérez té la seua.

Quina nit memorable a la plaça més gitana del barri més gitano de Barcelona dins de la Setmana de la Poesia de Barcelona. Ball, cants i poemes per recordar el cinquantenari de la mort de Carmen Amaya. Versos d'homenatge dels poetes, melodies flamenques dels músics, cants sentits de les boques seques, sabates que fereixen la fusta. La nit era dolça i oberta la festa, i la boira del cel no enterbolia la claror màgica de les paraules i els sons (però a qui se li acut il·luminar de vermell l'escenari?). De tant en tant, pel carrer de Tordera, se sentia llunyà el pas d'un cotxe o d'una moto: ells s'ho perdien.


6 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Ostres, Miquel, no et vaig veure o no et vaig saber reconèixer! Una gran nit ahir a la plaça del Raspall, amb la Carmen Amaya de rerefons. Impressionant el "zapateao" de Miguel del Toleo i emocionants els fandangos de l'onclu Jani, amb un Casasses que sempre està brillant.

Cert, qui no hi va anar, s'ho va perdre!

Montse ha dit...

Miquel... pensvaa que et veuria a la Gala final del II Concurs de rapsodes... què passa, que ja "no ens fem"? tchts,tchts, que ho hem fet a prop de casa teva, ehhh? Un petonàs!

miquel ha dit...

Llàstima que no ens trobéssim, Enric (cinquena o sisena fila, darrera cadira de la dreta mirant l'escenari, mà alçada amb la càmera:-)
Realment una gran nit. Tot perfecte si no fos per massa converses al voltant i uns nens cantors que... què vols que et digui...?
A punt per repetir quan ens ho diguin.

Ostres, Montse, que sovint sé poques coses del que passa, i menys al matí... Encara tens el meu número de telèfon?
Veig que ha anat tot molt bé :-)

iruna ha dit...

m'agrada molt com mos expliques esta nit de carmen amaya, tan a gustet, amb gitanos i paios una mica separats però tots junts.

"música als peus,
i amb l'esperit

et pessiga."

bona nit, miquel.

miquel ha dit...

Estic segur que t'hagués agradat, iruna: tots junts, música als peus, a les mans i als esperits.
Bona nit.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja veig que em vaig perdre una bona nit, que hi farem.