25.5.13

la culpa no és del temps




Passo pel carrer del Carme i m'aturo un moment davant de l'antic Espai Mallorca, on altres vegades -poques- havia entrat a mirar els llibre que eren tan difícils de veure en altres llocs o a comprar qualque vi de Benissalem o, simplement, a gaudir, si s'esqueia, de la música dels mots de mar enllà. Quina pena, aquests aparadors buits, aquests blancs de pintura que amaguen l'interior, aquestes pintades massificades al costat de les reivindicatives, aquests noms que encara queden escrits al vidre i que aviat desapareixeran d'aquí: Ramon Llull, Llorenç Vilallonga... Quina pena la misèria del consell insular i del gremi d'editors...

Deien que per sant Jordi s'obriria el nou Espai a la plaça de Vicenç Martorell, a quatre passes de l'antiga ubicació. Potser ja s'ha obert, però encara no hi he passat. Sigui com sigui, quina pena que tants com diem que som deixem de fer i permetem. Això sí, després el crit al cel.

Em ve a la memòria un poema, només alguns versos dispersos, de Joan Alcover. El busco:

Pujam a la muntanya, i des del cim
als horitzons s'escampa la mirada,
i per record, abans de la baixada,
qualque floreta anònima collim.

I passen els hiverns, i quan obrim

el llibre on la flor jau oblidada,
del mirador de l'alta serralada
ella ens renova la visió sublim.

Guarda la tradició catalanesca

la cançó popular, flor de garriga
que al cim de l'avior s'obrí a la llum.

La cantau, i de sobte se'n refresca
la dolça imatge de la pàtria antiga,
i sent de la seva ànima el perfum.

3 comentaris:

Josep ha dit...

M'agrada molt. Moltes gràcies!

LA BALANGUERA
La Balanguera misteriosa
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil.la
teixint la tela per demà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
............

Salutacions

miquel ha dit...

Ah, la balanguera, Josep! Passat, present i futur. El futur, no gaire clar; potser perquè n'hi ha tants sense arrels.

miquel ha dit...

José Maria, estic molt content que hagis vingut a parar en aquest modest blog des del Brasil. El teu blog és sensacional i ja em pots comptar entre els teus seguidors.
Una abraçada des de Catalunya.