Alexandria, 3 de maig de 1934 - Niça, 23 de maig de 2013
Nits escoltant Moustaki, quan teníem ben poc, però ens sentíem lliures i una mica estrangers.
I encara després
ILLA HA BEGUT OLI... DE JAÉN
Fa 9 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Estem de dol! Però dol rigurós!
ho he escoltat a la radio, feia temps que estava malalt.
salut
Bé, és un dol que sabíem que arribaria un dia o un altre, però felicitem-nos per haver-lo conegut, per deixar-nos entrar en la poesia de les seves cançons, per compartir el sentiment de méteque.
I gràcies pel recital.
Deia la Marina Rossell que "Moustaki és un savi llegendari que ha agafat la vida amb les dues mans" Era veritat.
Gràcies per tot.
Rigorós, Enric, rigorós, i escoltant les seues cançons, com sempre.
Sí, Francesc. Fa pocs dies vaig tenir la premonició que no li'n quedaven gaires.
Avui, A., alguns som una mica més orfes, com has expressat tan bé a casa teua, i també sabem que serà amb nosaltres mentre ens quedi memòria.
És veritat, i la seua vida queda en nosaltres i amb nosaltres, Josep.
Gràcies.
Aquesta nit torno a escoltar Moustaki, que no he deixat d'escoltar mai.
Vaig anar a un dels seus darrers concerts, al Palau de la Música... emocionant del tot.
Gràcies George!!!
Igual que jo, Carme.
No l'he escoltat mai en directe; sempre, per una o altra cosa me l'he perdut. Quina sort, la teua.
Continuarem amb ell.
C'est toute ma jeunesse qui s'en va un peu avec lui...
vaig anar a un concert d'ell al Palau (era la primera sortida que feia amb qui seria el meu primer marit)... Moustaki era molt especial per mi, molt!
Se'n va i es fixa en la memòria, lasudiste22. sempre hi tornarem.
Ho sé, Montse, encara que no t'hagi dit res, una mica per no torbar el record.
Publica un comentari a l'entrada