14.5.13

vida


Nàixer, créixer (florir, fruitar?), minvar, morir. I encara sobren el primer i el darrer, dels quals no tenim memòria. Hi ha qui busca altres sentits a la vida. Molt bé, cal distreure's amb alguna cosa mentre es va vivint. Jo mateix... Ara m'allargaria innecessàriament.

A vegades copio fragments d'algun llibre: novel·les, contes, poemes... Sovint m'oblido d'apuntar el títol i l'autor. Francament, no només no recordo a qui pertany el text, sinó que tampoc no se m'acut per què el vaig copiar.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

em passa so vint a mi ntambé Miquel.
El text meu seria "neixem, morim i emmig ens avorrim, entestats en sobreviure."

salut

Carme Rosanas ha dit...

Hi ha textos que tenen per a nosaltres un significat intens i important en un moment donat i els apuntem. Però no deu ser tant quan la importància i la intensitat són tant efímeres... cincumstancials potser, crec que a tots ens passa.

Malgrat tot el moment que apuntem la cita és un moment bonic... insignificantment bonic.

Anònim ha dit...

potser amb sort apareix l'autor pel bloc i et reclama la cita ;)

miquel ha dit...

Tinc paperets pertot, Francesc, fins que faig neteges (poques). Va, va, que estic segur que tu no tens temps d'avorrir-te; una alta cosa és la qüestió de la supervivència.

És així, Carme, fins i tot ens passa amb els nostres propis pensaments, que a vegades ens semblen fonamentals i posteriorment poden perdre l'interès inicial.
I també és veritat que els instants de troballes tenen un punt de màgia.


Ja recordo de qui era, Pons, però no val la pena esmentar el seu nom.