Nàixer, créixer
(florir, fruitar?), minvar, morir. I encara sobren el primer i el
darrer, dels quals no tenim memòria. Hi ha qui busca altres sentits
a la vida. Molt bé, cal distreure's amb alguna cosa mentre es va
vivint. Jo mateix... Ara m'allargaria innecessàriament.
A vegades copio fragments d'algun llibre: novel·les, contes, poemes... Sovint m'oblido d'apuntar el títol i l'autor. Francament, no només no recordo a qui pertany el text, sinó que tampoc no se m'acut per què el vaig copiar.
4 comentaris:
em passa so vint a mi ntambé Miquel.
El text meu seria "neixem, morim i emmig ens avorrim, entestats en sobreviure."
salut
Hi ha textos que tenen per a nosaltres un significat intens i important en un moment donat i els apuntem. Però no deu ser tant quan la importància i la intensitat són tant efímeres... cincumstancials potser, crec que a tots ens passa.
Malgrat tot el moment que apuntem la cita és un moment bonic... insignificantment bonic.
potser amb sort apareix l'autor pel bloc i et reclama la cita ;)
Tinc paperets pertot, Francesc, fins que faig neteges (poques). Va, va, que estic segur que tu no tens temps d'avorrir-te; una alta cosa és la qüestió de la supervivència.
És així, Carme, fins i tot ens passa amb els nostres propis pensaments, que a vegades ens semblen fonamentals i posteriorment poden perdre l'interès inicial.
I també és veritat que els instants de troballes tenen un punt de màgia.
Ja recordo de qui era, Pons, però no val la pena esmentar el seu nom.
Publica un comentari a l'entrada