... i els vestits, pel buf de l'oreig
li tremolen
Ovidi: Les metamorfosis
Vull volar com el vent per entre els
arbres
com quan s’eixampla sota el meu vestit…
com quan s’eixampla sota el meu vestit…
Bikimel: "Farrera", de Farrera, Can·Sons
D.O.
Tinc una altra vegada ganes de vent -no
gaire vent, tot sigui dit- en espais oberts, i el trobo al programa
Sentits, escoltat de matinada. No trobo el disc de Bikimel (Vicky laClascà) a Castelló, així que recorro a altres fonts. Llegeixo el
que diu en algunes entrevistes -em fa gràcia que entre els seus
referents musicals esmenti la meua exveïna Rosa Pou, de qui ja vaig
pujar una cançó aquàtica aquí- , el seu periple de Sabadell a
Sibèria per retrobar-se que va acabar al Pallars Jussà, d'on sorgí
un disc amb interessants propostes diverses. Una veu magnífica i una música amb
reminiscències de folk, de rock, de blues; si se'm permet en la meua
celebrada ignorància musical, una mica de Joan Baez en la cançó
que deixo aquí.
Ja m'agradaria que la seua música fos menys invisible que la d'aquells llibres que es queden en els prestatges més amagats de les llibreries, però ja sabem com va tot això.
3 comentaris:
M´agrada molt la Bikimel, ja fa temps que la vaig descobrir. M´encanta el seu color de veu i les seves esses.
Aquesta me l´acabes de descobrir i me l´enduc ;-)
Ja veus, A., jo sóc un nou descobridor.
El seu darrer treball és, en moltes cançons (?), "difícil".
I jo una comentarista compulsiva que no repassa i repeteix paraules ;-)
Gràcies
Difícil? especial i diferent.
Publica un comentari a l'entrada