4.5.13

denominació d'origen


... i els vestits, pel buf de l'oreig li tremolen

Ovidi: Les metamorfosis


Vull volar com el vent per entre els arbres
com quan s’eixampla sota el meu vestit…

 
Bikimel: "Farrera", de Farrera, Can·Sons D.O.


Tinc una altra vegada ganes de vent -no gaire vent, tot sigui dit- en espais oberts, i el trobo al programa Sentits, escoltat de matinada. No trobo el disc de Bikimel (Vicky laClascà) a Castelló, així que recorro a altres fonts. Llegeixo el que diu en algunes entrevistes -em fa gràcia que entre els seus referents musicals esmenti la meua exveïna Rosa Pou, de qui ja vaig pujar una cançó aquàtica aquí- , el seu periple de Sabadell a Sibèria per retrobar-se que va acabar al Pallars Jussà, d'on sorgí un disc amb interessants propostes diverses. Una veu magnífica i una música amb reminiscències de folk, de rock, de blues; si se'm permet en la meua celebrada ignorància musical, una mica de Joan Baez en la cançó que deixo aquí.

Ja m'agradaria que la seua música fos menys invisible que la d'aquells llibres que es queden en els prestatges més amagats de les llibreries, però ja sabem com va tot això.



3 comentaris:

Pais secret ha dit...

M´agrada molt la Bikimel, ja fa temps que la vaig descobrir. M´encanta el seu color de veu i les seves esses.
Aquesta me l´acabes de descobrir i me l´enduc ;-)

miquel ha dit...

Ja veus, A., jo sóc un nou descobridor.
El seu darrer treball és, en moltes cançons (?), "difícil".

Pais secret ha dit...


I jo una comentarista compulsiva que no repassa i repeteix paraules ;-)

Gràcies

Difícil? especial i diferent.