8.5.13

abstraccions


Tothom sap que l'amor no existeix, ni la solitud ni la llibertat ni la justícia..., ni tantes altres abstraccions que ens plau de pronunciar cada dia.

Existeixen els enamorats a temps total durant un temps que sovint es converteixen en enamorats a temps parcial i encara, de tant en tant, en simulacres rutinaris, en socis que han firmat un contracte. Existeixen els solitaris compulsius, els solitaris per obligació, els solitaris acompanyats, els solitaris de cada dia, els de cap de setmana i els d'entresetmana. Dels homes i les dones lliures en sé tan poca cosa que que qualsevol afirmació seria una especulació sense fonaments. Existeixen els jutges... Bé, no estic gaire segur que existeixin els jutges, almenys alguns.

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

solen aplicar la llei, encara que a vegades se'ns fa difícil aquesta aplicació. En el cas que m'imagino veladament et refereixes, l'han aplicat correctamenr, tot segueix igual . . .

pons007 ha dit...

si que existe l'amor!
/mode romantic = off

Helena Bonals ha dit...

Jo a vegades crec que existeix, i a vegades no, depèn de si tinc empatia o abstracció en aquell moment.

Assum ha dit...

Ja et vaig dir que el Miquel Roca no en sortiria ben parat de tot això!
És una vergonya!

miquel ha dit...

Tot segueix igual, Francesc... I mentrestant no ens acabem d'explicar per què en Millet no dorm sota un pot abans d'entrar a la presó, i tants altres casos.

Però fixa't, Pons, que ni els diccionaris, que ho fixen tot, s'atreveixen a parlar de la durada.

Ja és això, Helena, existeixen, sobretot, els moments.

És una vergonya, Assum. En Roca s'està convertint en una pedra de tartera, potser sempre hi ha tingut tendència.