mirades

Quan vaig començar a penjar una foto diària a l'altre blog que encara tinc en actiu -tinc pendent una represa del tercer blog, que no em pertany, a l'hivern- no tenia un propòsit concret a part del de compartir, que és el més elemental de tots. No sabia quin tipus d'imatges volia deixar i per què: espontànies, retocades, preparades, sorprenents, testimonials, vulgars...? Fa no res em vaig adonar, no per reflexió personal, sinó per com ha anat transcorrent el temps, que la fotografia de la capçalera del blog em donava la clau. Les fotografies que deixo són mirades, sovint des de la distància, de moments concrets de cada dia, una mena de dietari sense paraules que depèn de l'estat d'ànim, de les circumstàncies dels recorreguts, dels estímuls visuals o anímics, externs o interns, de la ullada atenta o emboirada del moment, de la interiorització o superficialitat dels motius, de la claror o la foscor del dia, dels canvis de les estacions, de l'atzar o la cerca, de l'interès per les coses petites o per les panoràmiques, de la intenció artística (?) o testimonial... Mirades que a vegades voldrien contar una història i a vegades són fixacions de l'instant, que en si mateix també és una història.

He parlat de les imatges que deixo i em queda justificar el per què. Imagino que una cosa porta implícita l'altra.

Tot plegat, no deixa de ser un misteri. Per què avui he triat aquest personatge que es passejava amb tres dones diumenge a l'entrada de la nit per la plaça Macià? Per què anava lleugerament separat i a la dreta? Per què el blanc i els negres? Per què just en les línies discontínues del pas de vianants? ...? No ho sabria dir.