-I tu, què vols?
-Has vist com plou?-Sí, i què?
-Doncs, ja t'ho dic... que és ben bell!
-Si tu ho dius... Jo no tinc sed.
-Has vist els horts... els alls, les cols?
-... i els naps. Jo sóc de l'urbs!
-I les flors, els pous, la pau dels camps?
-I els llamps i els trons i els rocs i els tolls i el fang i el fred...
-I el sol quan surt?
-Ja fa jorns que no el veig.
-Mes...
-Prou, no dic res més.
-Ei!
-Au, bon vent!
Els dilluns, encara que siguin festius, són dies de monosíl·labs, sobretot quan fa dies que plou. Dies de diftongs decreixents (daus, deus, dius, dous, duus), encara que s'allargui el dia. Quina sort, els catalans, de tenir tants monosíl·labs, i encara els que ens falten (pau, peu, piu, pou, puu (?). Un poble que té tants monosíl·labs, un poble tan estalviador de sons, no pot morir, al menys en dilluns. A la fi, som un poble que demana poc, un xic del que és just; ei, si pot ser:
5 comentaris:
Tan sols un mot:
em plau ton blog
-que crec que és poc
pel que tu pots,
mes més que prou
pel que jo valc-.
Doncs tu vés fent
i per molts anys,
que no som pocs
qui te'n som grats.
M´agrada la interpretació de la Rosa.
Aquest poema, no sé si recordes, és al llibre de 3 d´Eso, als alumnes, els agrada moltíssim,després els proposo que facin ells un poema de monosíl.labs i surten coses molt divertides.
Moltes gràcies, KRT, per aquests 10 magnífics i afalagadors tetrasíl·labs. Els ànims sempre van bé.
Assum, és una manera interessant de pregar a tenir en compte, la de la Rosa.
Ho recordo, encara que ja sigui vagament. Què faríem sense els monosíl·labs? :-)
Jo sols vull un lloc xic on puc ser jo... ei! si pot ser, com diu ell.
El goig del teu blog: riu el mot als meus ulls.
Ja deu poder ser, Carme, però costa. De tota manera crec que t'ho aconsegueixes força.
Riure és viure. Gràcies :-)
Publica un comentari a l'entrada