Diu Jorge Semprún, a qui alguns deuen creure mort: “Dios no és, però existe mientras exista el hombre y lo necesite”. En aquest final de dissabte o vigília de diumenge, amb la terra que per un moment impedeix que la llum del sol es reflecteixi en la lluna, necessito buscar aquest Déu que no és però existeix, necessito unes paraules de llum, potser de consol, en la meva omnipresent solitud.
Que n’ets de bella, amiga meva,
que n’ets de bella!
Els teus ulls són coloms,
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixa onejant per la muntanya de Galaad.
Les teves dents com un ramat d’ovelles toses
que surten del bany.
Totes porten bessonada;
d’estèril no n’hi ha cap.
Com un fil d’escarlata els teus llavis;
la teva boca és un encís.
Les teves galtes són com grans de magrana,
darrere el teu vel.
El teu coll és com una torre de David,
construïda com les fortaleses.
Hi ha penjats els mil escuts,
totes les rodelles dels guerrers.
Els teus dos pits són com dos cervatells,
com una bessonada de gasela,
que pasturen entre els lliris.
Càntic del Càntics, 4, 1-5
Continuo, i no necessito res més... Si no fos que m’atreu “Catalunya cristiana”, un bloc recent que s’anuncia a Internet. La seva lectura, després de recórrer a la font original del cristianisme, tan interpretada i interpretable, em deixa perplex, inquiet:
LA PORNOGRAFIA ÉS ADDICTIVA (sic). NO CREMIS TEMPS NI ESFORÇOS EN (sic) MIRAR PORNOGRAFIA, ESMERÇA EL TEU TALENT EN LA DEFENSA DE CATALUNYA.
"Sabeu que es va dir: No cometis adulteri.
Però jo us dic: Tot aquell qui miri una dona amb cobejança, ja ha comès adulteri amb ella en el seu interior."
Mateu, 5, 27-28.
La imatge que il·lustra el post és la de l’innocent conillet del “Playboy”, amb el lema: “PORNOGRAFIA ¡NO!
No se’m va acudir mai, quan la mirava, que “Playboy” anés més enllà de l’erotisme. Ara, amb els anys, veig la revista, si em centro en les imatges i deixo de banda els articles, com un conjunt de pàgines que ens mostren unes noies, sobretot, que gaudeixen d’una salut que ja m’agradaria a mi, tot i que entenc que algunes han visitat en més d’una ocasió algun metge de la privada per mantenir-la. El que em resulta més estrany, però, és que “Catalunya Cristiana” ens proposi que en lloc de fullejar la publicació ens dediquem –esmercem nostre talent- a defensar Catalunya. No hi veig la relació, el possible lligam entre una cosa (rebutjable) i l’altra (dsitjable) m’aclapara. Segueixo llegint posts i tampoc no acabo de veure clar el tema del creacionisme o de l’homosexualitat, en canvi entenc perfectament la proposta de boicot a la COPE.
Desconcertat, torno als orígens, torno a la Bíblia, torno al "Càntic dels Càntics", que considero que m’acosta més al meu Déu, que és però que no existeix, i que jo necessito en aquest moment. Tot plegat, però, no trobo el que busco i no sé, ni sé si busco.
CENT ANYS DE RÀDIO, QUATRE DIES, BEN MIRAT
Fa 38 minuts
7 comentaris:
T'hi has fixat, oi Pere, que tanta bellesa es troba darrera el seu vel?
M'hi he fixat, violette, i tant. També que alguns lectots de la Bíblia han evolucionat i d'altres no. I, finalment, que, sigui com sigui, la bellesa, sota els vels o sense vels, continua sent bellesa.
Bona nit Pere,
No m'estranya que no sàpigues ben be que busques ni on ets, la noia de la foto fa perdre el nord a qualsevol !!!
=;)
La veritat, jaka, és que no és aquesta la noia que em distreu. No em distreuen les noies de qui no sé l'adreça. Jo només volia parlar de fonamentalisme i de com lliga amb el nacionalisme, però ja saps que sempre m'embranco amb altres històries. Dit això, també és veritat que ben bé on sóc, no ho sé, cosa prou generalitzada, per altra banda.
ual-laaaaaaaaaaaaa!!! I les pobretes que mai no ens hem assemblat ni ens hi assemblarem, a la noia de la foto, què? eh? eh? eh?
T'he entès, Pere (vaja,em sembla)
uix, he de sortir ara mateix, seguirem comentant!
petonets
M'has picat la curiositat i he anat a llegir als locos aquests de catalunya Crisitana, marededeu (valgui l'espressió), quina empanada!!!
El cert és que més que el binomi lubricitat-catalanisme, el que més m'ha sobtat ha estat l'argument monetari per al boicot a la cope: que no s'enduguin els diners dels cristians catalans!!! Aisenyor (valgui l'expressió).
Ho reconec, també m'han sobtat les imatges ovines (dents com ovelles preñades???)(cabells com ramats que baixen la muntanya???).
Dec tenir el dia bledo, que tot em sobta.
No crec que tu estiguis entre aquestes pobretes, Arare, no siguis modesta, i, posats a triar, saps que no hi ha color i no continuo perquè un dels dos acabaria envermellint.
No m'estranya, xurri, que et sobti aquest cristianisme. Jo, que sóc un dels més reconeguts cristians no practicants del país també em vaig fer creus (i que em perdoni Crist si agafo el non de Déu en va). I t'has fixat que, a més, estan americamitzats?
Ah, no, la Bíblia és literatura de la bona i amb tots els gèneres i variacions. En aquest país els escriptors l'haurien de llegir més.
Publica un comentari a l'entrada