Veig i escolto una part de l'entrevista
a l'expresident Mas i, a continuació, una taula rodona -o com es
digui- amb moderador i periodistes i polítics. Aquesta dèria de dir
que un és el centre! Quantes vegades caldrà repetir que el centre
pràcticament no existeix, que és un concepte que només s'entén en
boca de qui es pensa que és al mig per sospesar i inclinar la
balança a dreta o esquerra,com si no formés part del pes que
equilibra o desequilibra.
Dreta o esquerra? Com a conceptes
polítics, especialment en boca dels polítics, actualment són
d'enorme imprecisió, obsolets, de difícil comprensió, de definició
vagament aproximativa. Mots genèrics que cadascú interpreta i
reinterpreta segons les seus conveniències. Quines paraules claus
caldria fer servir per situar els partits en una ideologia
determinada? No ho sé. Políticament és dubtós que continuïn
existint ideologies en el sentit tradicional. La qüestió, avui més
que mai, és veure-les venir, la flexibilitat, l'adaptació; no en
funció dels votants, esclar, sinó d'un mateix i del propi partit.
El PP i el PSOE són mestres en aquest joc i la seua pervivència
dependrà de l'adaptabilitat als moviments de la societat, dels
votants. El PSOE, calcula més malament, li auguro encara més
baixada; la Chacón, en canvi, és més llesta, ha decidit seguir la
tàctica de veure-les venir, si convé ja es farà sentir, de moment,
que es cremin els altres.
A mi Rufián, em sembla un polític
perfecte, totalment identificat amb els requisits discursius i
argumentals dels nous temps, una mena de resurrecció del meu admirat
Azorín, mestre dels punts i seguit(s).
Que no es presentin junts Convergència
-o com es digui demà- amb ERC crec que és l'opció més
intel·ligent de cara als votants independentistes, a l'augment dels
seus vots. Llàstima que Convergència sempre necessiti
crosses... Etc.
