16.9.10

si jo fos més jove...

Si jo fos més jove –no sé quants anys més jove-, en llegir la notícia del tancament de la llibreria Ona (aquí, aquí, i aquí) m’hagués empescat una solució irreflexiva, immediata i definitiva. Hagués pensat, per exemple, que amb deu euros per català –posem-li cinc per als menors d’edat i jubilats i la voluntat en el cas dels aturats- podríem muntar una llibreria-cooperativa de collons, la nostra llibreria. Si jo fos més jove –no sé quants anys més jove-, com que tindria temps per a tot i seria visceral, correria pobles i ciutats, carrers i cases per demanar aquests deu euros (potser més i potser menys, segons els casos) i per demanar que m’ajudessin a recollir-los, que pesarien molt. Si jo fos més jove –imagino que uns quants anys més jove-, faria proclames, amb arguments romàntics i alguns de raonats, en què demostraria que no es podria tancar la llibreria Ona. Si jo fos més jove –tant jove que no sabés res de les lleis del mercat i dels sistemes de gestió dels negocis- tindria el convenciment que la llibreria Ona continuaria on és simplement perquè m’agradaria anar-hi a fullejar llibres i a escoltar presentacions (potser de llibres en compraria pocs perquè no tindria gaires diners, però, on poden anar els joves si no és a les llibreries?). Si jo fos més jove –molt més jove-, potser m’enamoraria d’una llibretera –mirades furtives- que seria jove com jo, o potser no tant, i de cap manera em permetria perdre-la de vista. Si jo fos més jove...

Si jo fos més jove, si jo fos més jove... Si jo fos més jove –temps era temps- escriuria a les nits pàgines apassionades, precipitades i absurdes en defensa de causes perdudes que quan fos més gran –molt més gran- m’ocuparien, potser, una espurna en la memòria.

És clar que si jo fos més jove, tindria tantes coses noves a fer cada dia que no em preocuparia gaire si tanca una llibreria... si no fos per la llibretera desapareguda.

15.9.10

voluntat de servei

Déu, quin petit enrenou amb Lorenzo Bernaldo de Quirós, que suposo que és conegut a Catalunya a partir d‘un article de Juliana a “La Vanguardia”. En Francesc el va citar al seu bloc i els comentaris van convertir-se en l’efervescència d’un sidral. Avui l’esmenta la Lola. Total, l’home parla de federalisme, el que passa que és del PP i parla des de Madrid i això sí que és notícia, acostumats com estem no només a la incomprensió sinó a l’atac, rarament a la indiferència. Aquí les converses sobre el federalisme pugen i baixen, com les d’un concert econòmic reparador i les de l’independentisme que darrerament pugen més però que no passen de ser matèria literària, de moment. I em temo que la cosa continuarà així per molt temps, quan dic molt temps vull dir exactament això, encara que la concreció sigui vaga, com no pot ser d’altra manera. En resum, com acaba la Lola : "Tot plegat perquè una amiga que no segueix ni de lluny la política, m'etzibi: Guanyarà en Mas i pactarà amb el PP, i aquí paz y luego gloria. Què? Quina pel·lícula anem a veure avui? Sense cap rubor."

En fi, una vegada més, sabedor que els enllaços els obre poca gent, deixo aquí el text original de L. B. de Q. que va originar l’article de Juliana que a la vegada ha originat altres escrits, com en aquells memes que ja no s’estilen i que qui sap si fins i tot els detractors trobem a faltar.

La sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto de Cataluña ha creado una enorme polémica que puede desembocar en una crisis institucional. De un lado se exige la aceptación por parte del Principado de la resolución del máximo órgano jurisdiccional del Estado; de otro se considera que esa decisión atenta contra la voluntad mayoritaria del pueblo catalán expresada en referéndum.
Guste o no, esta situación plantea un problema de primera magnitud en tanto que las fuentes de legitimación de las pretensiones catalanas y las del TC son diferentes. En este contexto, el enfrentamiento entre las demandas políticas de Cataluña y el marco institucional vigente tienen una difícil solución y ponen en cuestión el modelo de organización territorial del Estado alumbrado por la Constitución de 1978. Éste es el fondo de la cuestión y resolverlo es de una extrema complejidad.
De entrada da igual, permítaseme la licencia, que un texto constitucional declare que sólo hay una nación, la española; también da igual el recurso a razones históricas para justificar las pretensiones integradoras o particularistas del todo o de una parte. Del mismo modo es irrelevante declarar que el único poder constituyente es el conjunto del pueblo español.
Posible solución
Cuando la mayoría de la población existente en un territorio determinado aspira a constituirse en Estado o en algo muy parecido y se siente justa o injustamente tratada por el resto, ése es un hecho de extrema gravedad. Ante este panorama, la respuesta clásica de los gobiernos centrales era suspender la autonomía de las administraciones sedicentes u obligarles por la fuerza a permanecer dentro de la estructura unitaria o descentralizada del Estado. La otra alternativa ha sido permitir la disgregación pacífica de la vieja estructura territorial, léase el caso de la antigua Checoslovaquia.
A estas alturas parece improbable que un Estado democrático en un entorno como el europeo sea capaz o esté dispuesto a recurrir a una suspensión del autogobierno de una región o de una comunidad autónoma o a una intervención militar para evitar la secesión de una parte de su territorio. Es más, la amenaza de usar esas dos armas tiene un escaso poder disuasorio.
Tampoco es posible que, en un escenario de economías abiertas, un Gobierno central empeñado en preservar su unidad sea capaz de asfixiar económicamente a la parte que quiere o aspira a disgregarse.
El coste y las competencias
El Estado moderno, tal como se alumbró hace cinco siglos, está en crisis y resulta muy complicado mantenerlo con sus viejas prerrogativas en contra de la voluntad de quienes lo integran. Desde esta perspectiva, su capacidad de recabar la lealtad de sus súbditos depende sólo de la persuasión, de ofrecerles fórmulas de integración atractivas.
En un mundo económicamente integrado, el tamaño del mercado de un país es más grande, mucho más grande, de lo que lo es su dimensión política. En el caso extremo, en el que las fronteras son totalmente irrelevantes para las interacciones económicas, el tamaño del mercado de cada país es el mundo. La evidencia empírica demuestra que cuanto mayor es la apertura internacional de un territorio, su viabilidad tiende a volverse independiente de su dimensión.
No es una casualidad que la existencia de la NAFTA hiciese el separatismo de Quebec más fácil y menos costoso. En una Europa con libre circulación de bienes, servicios y capitales, cualquier estructura territorial puede sobrevivir salvo que cometa el error o el suicidio de volverse autárquica. El coste de la independencia disminuye con la globalización de la economía.
Con independencia de la cuestión catalana, lo cierto es que los estados europeos contemporáneos, en su forma tradicional se ven amenazados por dos movimientos. Por un lado por el traspaso de competencias hacia una entidad supranacional, la Unión Europea; por otro, por una transferencia de poder hacia las administraciones periféricas, regiones y municipios. Esta tendencia será imparable salvo que se produzca una vuelta generalizada al proteccionismo en Europa, lo que es poco probable.
Ante este panorama es necesario plantear formas imaginativas, flexibles y no coercitivas de integración política, lo que exige convencer a los teóricos o reales secesionistas, independentistas o llámeseles como se quiera de las ventajas de la unión. En otras palabras es preciso recrear o reinventar el esquema de Las Españas.
Por último, es impensable buscar un acuerdo institucional estable sin modificar de manera radical ese mecanismo de transferencias interregionales. Al margen de unos mínimos, no todas las regiones del país tienen que tener los mismos servicios públicos o idénticas prestaciones sociales como tampoco una similar presión fiscal. Este uniformismo es incompatible con la propia esencia de un sistema descentralizado, es ineficiente y además crea agravios, sobre todo en épocas de crisis. Las zonas ricas del territorio nacional no tienen por qué subvencionar a las pobres, lo que además no ha servido para avanzar en la convergencia real entre las regiones españolas sino para crear mecanismos de clientelismo político pagado con el dinero de otros.
En suma, la cuestión catalana no es una anormalidad española sino el resultado de una estructura de organización territorial del Estado que no se adapta a la realidad de los tiempos. Así sucede en otras entidades políticas. En el caso de España resulta evidente que el Título VIII de la Constitución ya no da más de sí. Si el problema de Cataluña no se afronta con inteligencia y racionalidad, el andamiaje de eso que llamamos España puede saltar en pedazos.
Lorenzo B. de Quirós, miembro del consejo editorial de el Economista.

14.9.10

l'excusa

La Eulàlia parla en el seu darrer apunt de la memòria com a recurs literari a partir de la seva pròpia experimentació. Deixant de banda el tema i el seu desenvolupament, que podeu llegir aquí, m’agafo a una pregunta retòrica –o no- del seu escrit: -al cap i a la fi què és la nostra vida sinó un cúmul de records?-, i la faig servir com a excusa per a copiar un fragment de Marisa Madieri que ja volia incloure l’altre dia i que, evidentment, va més enllà de la mostra del seu model de prosa:

És Sant Giovanni que la mama va passar l’últim any de la seva vida, afectada per una greu malaltia, el mal d’Alzheimer, que, en un procés irreversible, la va fer caure ràpidament en una senilitat precoç i li va consumir el cos i l’ànima fins a la mort. Els primers símptomes de la malalties van fer notar immediatament després de la desaparició de l’àvia. Va començar amb amnèsies relacionades amb petites accions de la vida quotidiana, episodis marginals de la seva vida. Després va començar a fugir-li del cap el nom de les coses. La mama s’adonava que s’estava perdent i intentava lluitar desesperadament, i escrivia en paperets els noms de les coses, que escampava per la casa, els noms dels objectes –rellotge, coixí, cadira -, inútil s salvavides llançats al pantà de l’oblit que l’estava engolint. Va oblidar a poc a poc l’ortografia i finalment l’escriptura. La realitat, fins i tot la més terrible, sembla a vegades un plagi de pàgines famoses de la literatura.
La seva memòria, inexorablement destruïda, es va precipitar en la nit. Els últims mesos ni tan sols ens reconeixia a la meva germana i a mi. En canvi, va continuar fins al final demanant pel papa, l’últim que va ser esborrat.

Marisa Madieri. Verd aigua.

Hi ha vida sense memòria? Penso en la mare, que s’ha fabricat un món de records i de realitats que a penes té relació amb el seu passat, que reconeix objectes i confon gent, que es fixa en detalls inversemblants que ens passen desapercebuts, i que fabula històries canviants, amb la paraula o els ulls,  potser per sobreviure en un món a la seva mida en què aparentment és fàcil d’entrar si segueixes els seus fils improvisats en un laberint sense sortida i no sé si sense esperança.

13.9.10

aniversari incert

En els darrers dies he llegit diversos blocs que celebraven els seus aniversaris (tinc també presents aniversaris de mort i aparents catalèpsies). Jo també tinc el bloc sota el signe de Verge (... e és senyor de les sements que sembra en la terra, concreta Llull), però, com dic de tant en tant, em sap greu no saber amb precisió quan vaig presentar-me a la vida virtual. Sé que va ser algun dia del mes de setembre de 2004, poc abans de començar el curs escolar, segurament en una d’aquelles pauses del pensament entre les vacances i la vida laboral. El més de maig de l’any següent, per tancament de la casa que m’allotjava i després de diverses provatures en altres domicilis, vaig instal·lar-me definitivament aquí. I des de llavors, amb fluctuacions de periodicitat d’apunts, amb fluctuacions de lectors i comentaristes, amb fluctuacions d’humor, amb nom diferent a l’encapçalament, que no a l’ànima... continuo escrivint sobretot a les nits, com aquell que es pren un got d’aigua abans d’anar a dormir.

I ja van 1752 apunts (abans posts) amb aquest, i els que es van perdre. Són força ratlles que no em pertanyen perquè només en recordo algunes. I amics i amigues que han passat i continuen passant o han desaparegut. I la certesa que algun dia tot i tots serà pols còsmica, com ha de ser. Mentrestant, sense cap certesa, provisionalment, continuaré fent i agraint la companyia dels que em visiten.

P S Inútil l’intent de rememorar a través de les etiquetes; com podeu comprovar –perdoneu la broma- l’etiquetatge no és el meu fort:



... (1)
.cat (1)
.es (1)
0 (1)
1 (1)
10 (1)
10 de juliol (1)
11 (1)
11 de setembre (3)
12 (1)
13 (1)
1502 (1)
16-8-2008 (1)
1901 (1)
1908 (1)
2 (1)
200 aniversari naixement (1)
20000 llegües de viatge submarí (1)
2008 (2)
25 de març de 2008 (1)
3 (1)
30è joc literari (1)
4 (1)
5 (1)
6 (1)
64è joc literari (1)
7 (1)
8 (1)
9 (1)
? (2)
A Clockwork Orange (1)
A Fondo (1)
Abadia Editors (1)
abas (1)
abbas (1)
abelux (1)
abloccedari (1)
Abraham Mohino (1)
abril (1)
Acadèmia del Cinema Català (2)
accentuació (1)
Acció Cultural (1)
Acció de Gràcies (1)
acomiadament (1)
Adamo (1)
Addio Lugano (1)
administracions (1)
adolescents (1)
adolescència (2)
advocat (1)
advocats (1)
afat (1)
Agonia de llum (1)
agost (3)
agressió als Ferrocarrils de la Generalitat (1)
Agrupació Astronòmica de Sabadell (1)
Agustí Bartra (1)
Agustí Centelles (1)
ai mare (1)
Aida (1)
aigua (1)
aire (1)
Això del català (1)
Ajuntament (1)
Ajuntament de Barcelona (6)
Al cel (1)
Al tall (1)
Al vent (1)
Alan Bennett (1)
alba (1)
Alba Camarasa (1)
Albaigès (1)
Albert Carrasco (1)
Albert Guinovart (1)
Albert Pla Nualart (1)
Albert Solé (1)
Albert Sánchez Piñol (1)
ale hop inversa (1)
Alessandro Baricco (1)
Alexandre de Riquer (1)
Alfons el magnànim (1)
Alguer (1)
Alicia Esteve (1)
aliments (1)
Almansa (1)
Almudena Vidorreta (1)
altres calendaris (2)
altres elements marins i terrestres (1)
alumnes (1)
Alzheimer (2)
Amalia Rodrigues (2)
amanida (3)
americans (1)
americà (1)
amic invisible (1)
amics (2)
amistat (1)
Amistat del braç (1)
amor (4)
amors (1)
anada (1)
analfabets (1)
Anasagasti (1)
Andreu Martín (2)
Angle editorial (1)
anglès (1)
animals (3)
aniversari (9)
aniversaris (1)
Anna Maria Moix (1)
Anna Netrebko (1)
Annie Bats (1)
Anselm Turmeda (3)
Anthony Burgess (1)
Antich (1)
Antoine de Saint-Exupéry (1)
Antologia de poemes de revolta (1)
antologia de poesia jove (2)
Antologia poètica (1)
Antoni Bassas (1)
Antoni Comas (1)
Antoni Maria Badia i Margarit (1)
Antoni Puigverd (1)
Antoni Vilanova (1)
Antonio Ponz (1)
Antonioni (1)
antítesi (1)
anuncis (1)
any 2009 (2)
any 70 (1)
any del tigre de ferro (1)
Any Maragall (1)
Any Rodoreda (1)
anyell (1)
anècdota (1)
anècdotes ciutadaens (1)
Apel·les Mestres (2)
Apici (1)
Apple (1)
Apuleu (3)
apunt (1)
apunts (1)
Aquarius (1)
Aquí descansa Nevares (1)
Ara Llibres (1)
aranyes (1)
arare (3)
arbres (1)
arc de sant Martí (1)
Arenys de Munt (1)
argilaga (1)
Aristides Maillol (1)
Armand Obiols (1)
Arnau de Vilanova (1)
Arrels nòmades (2)
arròs (1)
arròs a la milanesa (1)
arsvirtualis (1)
art (2)
Art poètica (7)
Art Santa Mònica (1)
Artaud (1)
Arthur R. Hinks (1)
artistes (1)
Artur Bladé (12)
arínjols (1)
ascensor (3)
ases escriptors (1)
ases lectors (1)
Asimov (1)
assaigs (1)
astronomia (8)
astronomia virtual (1)
atemptats (1)
Ateneu (2)
ateus (1)
Aubrey de Grey (1)
auca (1)
August Bover (1)
auliver (1)
Auques i ventalls (1)
Aurora Bertrana (1)
autoconeixement (2)
autodeterminació (1)
automobilisme (1)
Avatar (1)
AVE (3)
avet (1)
Avià (1)
babaus (1)
bacallà (1)
Baconé (1)
Badalona (1)
badocs (1)
balcó (1)
Balears (1)
ball (1)
Ballester (1)
Baltasar Porcel (5)
banda ampla (1)
Banda Municipal de Barcelona (2)
bandera (1)
bangalore (1)
Banksy (2)
barbes (2)
barcelona (8)
Barcelona poesia (7)
barcelonablogs (1)
Barcelone (1)
Barceloneta (2)
Barcelonetes (2)
Baro Banda (1)
Baro Banda; Palau Robert (1)
barret de copa (1)
barrets de copa (1)
Barça (17)
Barça Madrid (1)
basc (1)
bascos (1)
bases (1)
batalla de Talamanca (1)
batwoman (1)
batxillerat (1)
BBVA (1)
Bearn (1)
Beethoven (1)
Begur (2)
belles arts (1)
Benissanet (1)
Benjamin Black (1)
Bergman (2)
Berlusconi (2)
Bernat Dedéu (1)
Bernat Meix (1)
Bernat Metge (3)
Bertrand (1)
Bessie Smith (1)
bestiari (6)
betacisme (2)
biblioteca (3)
Biblioteca Digital Mundial (1)
biblioteques (1)
Biblosfera (1)
bicicleta (2)
Biel Mesquida (2)
Bienvenidos al Norte (1)
bigotis (1)
Bilbo (1)
bilingüísme o diglòssia? (1)
Bill Watterson (1)
birles (1)
Birte Müller (1)
bitxo (2)
Bizet (2)
Blanca Llum Vidal (1)
blancs (2)
Blanes (1)
blaus (1)
Bleak House (1)
bloc (2)
blocaire invisible (2)
blocaires (1)
blocs (14)
blocs d'ensenyament (2)
blocs ebrencs (2)
blocs. egos (1)
blog (1)
Blogger (1)
bloglines (2)
blogs (3)
blues (1)
Boadas (1)
Boadella (1)
Boccaccio (3)
bodega (1)
Bofill (1)
bolets (1)
Bolonya (1)
Bond (1)
bonítol Massó (1)
BookCrossing (1)
Boris Akunin (1)
Boris Vian (3)
Boryanka Dimitrova (1)
bous (3)
brisalls (1)
Brossa (2)
Brossa Quartet de Corda (1)
Brotau (1)
bruixes i vampirs (1)
Bucarest la memòria perduda (1)
budisme (1)
Buenafuente (1)
Bulgària (1)
bunyols (1)
burro (1)
Burt Lancaster (1)
buscadors (1)
butxaca (1)
butxaques (1)
Bèlgica (1)
bèmio (1)
bèsties (1)
bé i mal (1)
Bíblia (4)
Cabra Feixet (2)
Cabòries estivals (1)
cagades (1)
caixes (1)
caixetes (1)
calendari escolar (1)
calendari gregorià (1)
calendari julià (1)
calendari poètic (1)
calendaris (1)
calor (1)
Calvin (2)
cal·ligrafia (1)
calçots (1)
Camarasa (1)
cami de la Resclosa (1)
camises (1)
camp (1)
Camp clos (1)
Campo Vidal (1)
Can Ravell (1)
Canal 9 (1)
canaletes (1)
candidats (1)
candor (1)
canelons (1)
canvi d'hora (1)
canvis (1)
canço (1)
Cançoner tradicional eivissenc (1)
Cançoneta incerta (1)
cançons (2)
Cançons d'amor (1)
cançons nadalenques (1)
cançó de bressol (1)
cap d'any (2)
cap de sant Sebastià (1)
Cap Roig (1)
capitalisme (1)
capsigrany (1)
capçalera (2)
cara (1)
caragol (2)
Caravaggio (1)
cardenals (1)
cargols (1)
Cari Grant (1)
Carl Davis (1)
Carles Bosch de la Trinxeria (1)
Carles Riba (4)
Carles Soldevila (2)
Carles Veiret (1)
Carlos Rojas (2)
Carlos Sentís (1)
Carme Arenas (1)
Carmen (1)
Carmina Burana (1)
carnaval (2)
Carner (3)
Carod (2)
Carpe diem (1)
carrer (1)
Carrer de l'oci (1)
Carretero (2)
Carta a Boccaccio (1)
Carta a la posteritat (1)
cartes (1)
Carvalho (1)
casa (2)
casa Amatller (1)
casa Batlló (1)
Casa del llibre (1)
Casa Inhòspita (1)
casa Thomas (1)
casament (1)
casaments (1)
Cassià Maria Just (1)
castanyes (1)
castellanismes (1)
castells i castellers (1)
castellà llengua (2)
Castilla lo castellano y los castellanos (1)
catagoria (1)
catalanitat (1)
catalans (2)
Catalunya (10)
Catalunya Cristiana (1)
Catalunya ràdio (2)
català (4)
català estàndard (1)
Catalònia (1)
catedral (1)
Catella (1)
catosfera (1)
cats (1)
Catul (1)
catxels (1)
catàla (1)
catòlics (1)
Cató (1)
Cau de llunes (1)
Cavall Fort (1)
cavallets de serp (1)
cedre de l'Himalaia (1)
cel (3)
celestial (1)
cel·lules (1)
censura (1)
centenari (3)
cerilles (1)
certeses (1)
Cervantes (1)
cervesa (1)
Champions (1)
Charles Baudelaire (2)
Charles Chaplin (2)
Charlot (1)
chat (1)
Chesterton (1)
Chopin (1)
Chris Barber (2)
cia (1)
Ciceró (2)
Cicle de la terra natal (3)
ciclisme (1)
ciclista (2)
Científicament s'ha demostrat (1)
Cigales (1)
cinema (4)
cinema català (2)
cinisme (1)
cinquantenari (1)
cintura (1)
circulació (1)
cirerer (1)
cirurgia estètica (1)
ciutadans (1)
ciutat (2)
civilització (1)
civisme (1)
ciència (1)
ciència ficció (2)
ciència-ficció (1)
ciències (1)
clara (2)
Clara Noble (1)
clarisses (1)
classe (1)
Claude Lévi-Strass (1)
Claudi Mans (1)
claus (1)
Clemència Isaura (1)
clidice (1)
cloenda (1)
Clos (1)
clàssics (3)
clásicossextopiso (1)
cobla orquestra gironina (1)
coca de taronja (1)
codonyat (1)
cogombre de mar (1)
collins (1)
colors (1)
Columna (1)
col·legi electoral (1)
Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1)
Com un puny (1)
Comas Solà (1)
Combray (1)
Comenta la imatge (1)
comentaris (2)
comiat (1)
comiats (2)
Commentariolum Petitionis (1)
compasió (1)
competències comunicatives (1)
comprendre (1)
comptadors de visites (1)
comunicació (4)
comèdia (1)
Concepció G. Maluquer (1)
concurs literari (2)
concursos (1)
coneguts (1)
confiança (1)
conflicte (1)
connexió (1)
conservatori (1)
Consorci d'Educació de Barcelona (1)
constitució (5)
Constitució catalana (1)
consulta (1)
consum (2)
contactes (2)
conte (1)
conte occidental (1)
conte tibetà (1)
Contes d'Ise (1)
Contes russos (1)
contra la guerra d'Iraq (1)
Contrastant (1)
converses (2)
copa (1)
Copa Davis (1)
coques (1)
coreà (1)
coromines (1)
coronel Tapioca (1)
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (1)
Corpus (3)
correcció (1)
corridas (1)
cos (1)
cosa (1)
Coscubiela (1)
Cossetània (8)
costa (1)
costums (1)
crancs (1)
Crasula portulancacea (1)
Creació (1)
creació literària (3)
crepuscle (1)
crepuscles (1)
Crim imperfecte (1)
Crims de tinta (1)
crisi (10)
crisis (3)
cristians (1)
Cristòfor Despuig (2)
Croquis del natural (2)
crítics (1)
Cròniques de la veritat oculta (1)
Cu-cut (4)
Cuentos eróticos y mágicos de mujeres nómadas tibetanas (1)
cuina (7)
cuina de l'Alguer (1)
cultura (1)
cultures (1)
Cupido (3)
curriculum vitae (1)
càmeres digitals (2)
cànon (1)
cànon literari (3)
Càntic dels Càntics (1)
Cèsar Malet (1)
Círculo de Lectores (1)
còlic nefrític (1)
Da nuces pueris (1)
Dan Pilkey (1)
Daniel Loeza (1)
dansa (1)
danses tradicionals (1)
Dante (1)
darrera lectura (1)
Darrers escrits (3)
Dav Pilkey (1)
David Castillo (1)
David Lynch (1)
De Juana Chaos (1)
De la brevetat de la vida (1)
de la lluna (2)
De la vellesa de l'amistat (1)
de no saber si s'avança o es retrocedeix (1)
De re coquinaria (1)
De tot cor (1)
debat (2)
debats electorals (1)
Decameró (2)
decisions (1)
decret de nova planta (1)
deixalles (1)
Del carrer estant (1)
Del llum de gas al llum elèctric (1)
Del Mar (1)
Delfí Abella (1)
Delta (1)
democràcia (2)
Dennis Hopper (1)
Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya (1)
desamors (1)
desaparició (1)
descans (1)
desconfiança (1)
desconnexió (1)
Desembre (1)
desenllaç (1)
desertar (1)
deserto (1)
desitjos (1)
desitjos i realitats (1)
Desmon Morris (1)
despertar (1)
despropòsits (1)
despullar-se (1)
Destino (1)
detectiu (1)
Deu rondalles de Jesús inafant (2)
Deu rondalles de Jesús Infant (2)
Dharma (1)
dia de difunts (1)
dia de la calçotada (1)
dia de la dona (treballadora o a l'atur) (1)
diables (1)
diada nacional de Catalunya (1)
Diagonal (4)
dialecte (1)
dialectes (1)
Diane Setterfield (1)
Diari de Barcelona (1)
diaris (1)
diaris. Imma Monsó (1)
diccionari (1)
Diccionari del cinema a Catalunya (1)
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1)
Diccionario de símbolos (1)
Dickens (2)
Diderot (1)
DIEC (1)
dieta gastrointestinal (1)
dieta mediterrània (1)
dietari (11)
dietaris (2)
diferències (1)
difunts (1)
digressió (1)
dimarts de sang (3)
dimecres de cendra (1)
dimissions (1)
dinar (1)
diners (2)
Dinteville (1)
Diputació de Barcelona (1)
dissabte (1)
distingir (1)
diumenga Cobla Sabadell (1)
diumenge (4)
Diumenge de Rams (1)
divagacions (1)
divendres (1)
divendres sant (1)
diversos autors (1)
divinando (1)
Documenta (1)
Dolors Miquel (1)
Domènech i Muntaner (1)
dones (1)
drac (2)
drama (1)
Drames rurals (1)
dreta de l'Eixample (3)
duanes (1)
Dylan Thomas (1)
Déu (4)
E E Cummings (1)
e-book (5)
E. M. Forster (2)
Ebnu (1)
Ebre (3)
eclipsi (2)
eclipsi parcial de lluna (2)
Eco (2)
Ecologia (1)
economia (3)
Ed 62 (1)
edcions Bromera (1)
Edgar A. Poe (1)
ediciona Bromera (1)
edicions (1)
Edicions Bromera (1)
editorial Alba (1)
Editorial Mediterrània-Eivissa (1)
editorial Paidós (1)
Editorial Punctum (1)
editorials (4)
Edo (1)
educació (6)
efecte Jauss (2)
efemèrides (1)
Egipte (2)
egosurfing (1)
Eiximenis (1)
El alquimista impaciente (1)
El arte de la ficción (1)
El blog del Quadern gris (2)
El Bulli (1)
el Burgà (1)
El cangur (1)
el cantant (1)
El Capità Calçotets i el caos còsmic de la comuna lila (1)
El Casalot (1)
el cel (1)
el clam a l'erm (opera omnia) (1)
El conte número tretze (1)
el corneta (1)
el fantàstic (1)
El juego del ángel (1)
El libro de los fracasos heroicos (3)
El llac dels cignes (1)
El llibertí (1)
el llibre (1)
el meme 7 (1)
El meu príncep (1)
El paisatge favorit de Catalunya (2)
El Perelló (4)
El Periodico (1)
El pianista (1)
El Punt (1)
El secret de Christine Falls (1)
El silenci (1)
El sindicat de policies jueus (1)
El sindicat dels policies jueus (1)
El tro blau (1)
El vigilant i les coses (1)
eleccions (7)
eleccions europees (1)
elefant (1)
Elena Aleksiova (1)
Elogi de la poesia (1)
Els bells camins que no menen enloc (1)
Els evangelis apòcrifs (5)
Els Grope (1)
Els jugadors de whist (1)
els mots (1)
Els nostres avantpassats (1)
Els ocells amics (1)
Els Àngels (1)
Elvis Presley (1)
Emili Teixidor (1)
emocions (1)
empanades (1)
Empordà (6)
emprovar (1)
En Bolavà (1)
En lo que creo (1)
En Patufet (1)
enanito muck (1)
Enciclopèdia catalana (1)
enderrock (1)
endeutament (1)
endreça (1)
enquesta Bofill (1)
enquestes (3)
Enric Casals (2)
Enric Morera (1)
Enric Vilà (1)
Enrique González (1)
ensenyament (12)
enteniment (1)
Entrellum (1)
entrenadors (1)
entrevista (1)
Epicur (1)
Epicur. Horaci (1)
Epigrames (3)
Epistolari (1)
Epístoles literàries (1)
ERC (2)
Eric Clapton (1)
Eric–Emmanuel Schmitt (1)
ermità (1)
Ernest Maragall (3)
Eros (1)
errors (1)
escacs (1)
escarlata (1)
escarola (1)
escenaris (1)
escola (1)
escoles (1)
escriptors (4)
escriptors amb ofici (1)
escriptots d'ofici (1)
escriptura (6)
escriure (2)
escudella i carn d'olla (1)
escultura (1)
Eseya (1)
eso (1)
Espadaler. Porcel (1)
espaguetis (1)
espaguetis de crancs (1)
Espanya (3)
Esparraguera (1)
Esperarme en el cielo (1)
esports (1)
Espriu (5)
estacions (1)
estamperia del Pi (1)
estatut (6)
estel fugaç (1)
estels (1)
Esther Tusquets (1)
estil (1)
estiu (10)
estius (1)
estornells (1)
estrella (1)
estrelles (3)
estris d'escriptura (1)
Estudi en lila (1)
estímuls (1)
etanol (1)
etc. (1)
etcètera (1)
Etiòpia (1)
Europa (5)
eurovisió (3)
Eva Gabrielsson (1)
evangeli segons sant Joan (1)
Evito el verb (1)
Exercices de style (1)
Exercicis d'estil (2)
exercicis de'stil (1)
exili (1)
exteriors (1)
extragalàxia (1)
Extremadura (1)
Fabra (1)
FACAO (1)
Facebook (3)
falciots (1)
falles (1)
fal·laç (1)
fantasia (1)
Fargnoli (1)
farigola (3)
farmàcia (1)
Farrah Fawcett (1)
faules (1)
Fecsa_Endesa (1)
Federico Campbell (1)
felip v (1)
Fellini (2)
Fernado Pessoa (2)
Fernando Fernán Gómez (1)
Ferran Adrià (2)
Ferran Mestanza (1)
Ferran Torrent (6)
Ferrater (2)
Ferrer Guasch (1)
festa (3)
festa de la dreta de l'Eixample (1)
Festa del Reanaixement (1)
festa major de la dreta de l'Eixample (1)
festes de la Mercè (4)
festes de Nadal (1)
ficcions (1)
Ficcions enfora (1)
ficció (3)
fidegua (1)
fidelitat (1)
fideuà (1)
figueres (1)
fills (1)
Filmoteca (1)
filologia catalana (1)
final (2)
Final del laberint (1)
finançament (1)
fingiments (1)
Finlàndia (2)
Fira de Frankfurt (9)
Fira de Leipzig (1)
fira del llibre d'ocasió (3)
Fira del llibre antic i d'ocasió (1)
Fira per la terra. (1)
Flammarion (1)
flor de la passió (1)
flors (1)
Flux (1)
FNAC (1)
foc (1)
foguera (1)
Foix (2)
Foixà (1)
folch (1)
Folgueroles (1)
folklore (2)
follia (1)
Foment del Montgrí (1)
Fonda Mitjà (1)
fonètica (1)
Fora Portal (1)
formiga lectora (2)
forn ideal (1)
fosca nit de l'ànima (1)
fotografia (6)
fotografia digital (1)
fotomatón (1)
fracàs (1)
fracàs escolar (2)
Francesc Eiximenis (1)
Francesc Gimeno (4)
Francesc Prat (1)
Francesc Vallverdú (1)
Francesca Patanè (1)
franciscanisme (1)
Francisco Ayala (1)
Franco (1)
Frankfurt (1)
Franki (1)
Fred Uhlman (1)
Frederic Mompou (2)
fricativa labiodental sonora (2)
fronteres (2)
fruites (1)
Fullola (1)
fum (1)
Fundació Bernat Metge (2)
Fundació Jaume Bofill (2)
Fundació Mascort (1)
Fundació Príncep de Girona (1)
Fundació Tàpies (1)
Furman singers (1)
futbol (6)
futur (1)
Gabriel Ferrater (8)
gadgets (2)
gaitrimoni (1)
galeres (1)
Galeria Arnau (1)
Gallardón (1)
galàxies (1)
Gaspar Hernández (1)
gastronomia (4)
Gat Perich (1)
gats (4)
Gaza (1)
gegants (1)
Generalitat (1)
genis de la humanitat (1)
Gente Bien (1)
geografia (1)
Georges Perec (3)
Georges-Louis Leclerc (1)
geranis (1)
Gerard Vergés (2)
Geronimo Stilton (1)
Gimferrer (1)
Ginger e Fred (1)
Gintaràs Rinkevicius (1)
gira-sols (1)
Giraut de Bornelh (1)
Girona (2)
Giulietta Masina (1)
Glòria (1)
Gonzalo Goytisolo (1)
Google (1)
gos (1)
gossos (3)
govern (1)
Goya (1)
Grabriel Ferrater (1)
grafit (1)
grafits (4)
grafologia (1)
grafomania (1)
granota (1)
Gregorio López Raimundo (1)
Gregory Peck (1)
greix (1)
grip (1)
Groucho Marx (1)
Grup de Bloomsbury (1)
Gràcia (4)
guanyar (1)
guarderia (1)
Guardiola (2)
Guerau de Liost (2)
guerra de Successió (1)
Guies Gastronòmiques de Catalunya (1)
Guillem d'Efak (1)
Guillem de Masdovelles (1)
Guillermo (1)
Guillermo Pérez Villalta (1)
Guspires (1)
Gustavo Dudamel (2)
gàrum (1)
gènere negre (1)
Gènesi (1)
gínjols (2)
habas (1)
habbas (1)
haikus (8)
Haití (1)
halloween (1)
hamburguesa (1)
Harmonie du soir (2)
Haruki Murakami (1)
Hauff (1)
havanera (1)
Helena Alvarado (1)
Hemingway (1)
Henning Mankell (1)
Henry James (1)
Herba de paraules (1)
Hereu (1)
Hereu i altres (1)
Herman Van Rompuy (1)
heroi (1)
heroïna (1)
himne (1)
himnes (1)
hipocorístics (1)
Hissa Hilal (1)
història (1)
Història de la literaura catalana (1)
història de la novel·la criminal (1)
històries (1)
Històries de la mà esquerra (1)
Hobbes (1)
homenatge (2)
Horaci (8)
hores (1)
Horta (2)
Hot Club (1)
hotel vela (1)
humanisme (1)
humanitat (1)
humans (2)
Hèctor Moret (3)
I Congrés Internacional de Neologia en les llengües romàniques (1)
I festival de poesia catalana (1)
i què sé jo (1)
I resistiré (1)
Ibarretxe (1)
IBI (1)
Ibèria (1)
identitats (5)
IEC (3)
Ignasi Iglesias (2)
Igor Mitoraj (2)
ikea (1)
illa deserta (1)
imatges (3)
imbecils (1)
IMC (1)
Imma Mayol (1)
Imma Monsó (1)
immigració (1)
immobiliàries (1)
immortalitat (2)
in memoriam (1)
In nuce (1)
inanitats (16)
incerteses (1)
incompetents (1)
incompetència (1)
independència (2)
indiferència (1)
individu (1)
infantesa (1)
infants (2)
informacions (1)
informe PISA (3)
inia (1)
inici (1)
inici d'estiu (2)
innocència. (1)
innovadors (1)
instant (1)
instants (2)
Institució de les Lletres Catalanes (1)
institut (1)
Institut d'Estudis Catalans (1)
Instrucciones a los sirvientes (1)
integrisme (1)
intel·lectual (1)
intel·ligència (2)
intimitats (1)
intrahistòria (1)
Invitació de febrer (1)
Io Sogi (1)
IPC (1)
Irene Climent (1)
irlandès (1)
Iruna (1)
Isaac Albéniz (1)
Isabel de Villamartín (2)
Isabel-Clara Simó (1)
Isidor Cònsul (2)
israelians (1)
Italo Calvino (1)
ite (1)
Itàlia (1)
Izquierdo (1)
J D Salinger (1)
J. i jo (1)
J. M. de Sagarra (1)
J. M. Folch i Torres (2)
J. R. Simplot (1)
J. V. Foix (3)
jabón Lagarto (1)
Jacint Verdaguer (1)
Jack Lemmon (1)
Jacques Becker (1)
Jacques Brel (1)
Jacques Tati (1)
Jaime Arias (1)
Jaime Gil de Biedma (2)
jaka (1)
Jamboree (1)
Jane Eyre (1)
Jangbu (2)
Janis Joplin (2)
Janwillen Van de Wetering (1)
Jaume Barberà (1)
Jaume Bofill i Mates (1)
Jaume Fuster (1)
Jaume I (2)
Jaume Subirana (3)
Javier Vaquero (1)
jazz (2)
jeanette (1)
Jesús (1)
Jesús Moncada (6)
Jesús Tibau (3)
jo (1)
Joan Alcover (1)
Joan Amades (3)
Joan Baptista Humet (1)
Joan Baptista Xuriguera (3)
Joan Barceló i Culleres (1)
Joan Brossa (4)
Joan Coromines (1)
Joan de Sagarra (3)
Joan Estelrich (1)
Joan Francesc Mira (1)
Joan Fuster (5)
Joan I (1)
Joan Manuel Serrat (1)
Joan Maragall (9)
Joan Margarit (1)
Joan Monleon (1)
Joan Roget (1)
Joan Ruiz i Calonja (2)
Joan Sardà (1)
Joan Solà (2)
Joan Veny (1)
Joan Vinyoli (1)
Joanot Martorell (2)
Joaquim Pijoan (1)
Joaquim Romaguera (1)
joc (2)
joc partit (1)
Jocs Florals (5)
Jofre de Foixà (1)
John le Carré (1)
Jonathan Swift (1)
Jonathan Tepper (1)
Jordi Batiste (1)
Jordi Bonet (1)
Jordi de Sant Jordi (2)
Jordi Ferrer (1)
Jordi Gacia Soler (1)
Jordi Lara (4)
Jordi Llovet (3)
Jordi Parramon (4)
Jordi Parramon. DIEC (1)
Jordi Pujol (4)
Jordi Sabater Pi (1)
Jordi Solé Tura (2)
Jordi Valls (1)
Jordí Paulí (1)
Jorge Negrete (1)
jornada de reflexió (1)
Josep Bargalló (2)
Josep Benet (1)
Josep Carner (17)
Josep Carreras (1)
Josep Lluís Aguiló (1)
Josep Maria Bachs (1)
Josep Maria Castellet (1)
Josep Maria de Martín i Gassó (1)
Josep Maria de Sagarra (7)
Josep Maria Espinàs (1)
Josep Maria Mascort (1)
Josep Mompou (1)
Josep Mut (1)
Josep Pla (42)
Josep Vicent Frechina (1)
Josep Vicent Marqués (1)
Josep Yxart (3)
Jostein Gaarder El misteri del solitari (1)
José Antonio Muñoz Rojas (1)
José Félix Tezanos (1)
José Luís de Villalonga (1)
José Luís López Vázquez (2)
José Luís Pérez (1)
José Padilla (1)
José Saramago (2)
José Tomás (2)
jota (1)
Juan Carlos Izpisua (1)
Juan-Eduardo Cirlot (1)
jubilació (1)
Judici final (2)
jules verne (1)
Juli Garreta (1)
Julia Garcia-Valdecasas. Ernest Maragall (1)
Julien Gracq (2)
Junoy (1)
juny (2)
justificacions polítiques (1)
justícia (1)
jutges (1)
Juvenal (2)
Júlia Costa (2)
K. O. Dalh (1)
Kafka a la platja (2)
Kandinsky (1)
Karel Capek (1)
Kate Morton (1)
katerina (1)
Katharine Hepburn (1)
Katrin (1)
Keinia articulata (1)
Kelme (1)
Kobayashi Issa (1)
kufiyya (1)
Kurt Vonnegut (1)
L'abrandament (1)
l'amic R. (2)
l'Ampolla (11)
L'arbre blanc (1)
l'ase d'or (2)
L'auca del senyor Esteve (2)
L'edat d'or (1)
l'Empordà (2)
L'Escala (2)
L'espectre se'n va (1)
l'Estartit (1)
L'herba roja (1)
L'hereu Noradell (1)
L'home més buscat (1)
L'hora del lector (4)
L'illa perduda (1)
l'Oca (1)
la banda (1)
La Barcelona de Roisin (1)
La bella dama del tramvia (1)
La bogeria (2)
la Cala (1)
La casa de Riverton (1)
La casa inhòspita (1)
La casa que vull (1)
La Central (1)
la chica de los recados (1)
la cobla (1)
la cocina de los mediterraneos (1)
La descomposició de la llum (1)
la diada (1)
la fil·loxera (1)
La garsa lladre (1)
La glòria del doctor Larén (2)
la Gola (2)
la gran apagada (2)
la guitarra (1)
La insostenible lleugeresa del vers (1)
La literatura como bluff (2)
La maleta sarda (1)
la mar (1)
la mort (1)
La muerte en una noche de verano (1)
La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (1)
La Nova Vallès (1)
la panxa del bou (4)
La passió segons Renée Vivien (1)
La pell freda (1)
la platja (1)
La plaça del Diamant (2)
La Principal del Llobregat (1)
La Puntual (1)
la reina de la ruda (1)
La reine dans le palais des courants d'air (2)
La ruta blava (1)
la santa espina i altres (1)
la sardana (2)
La sociedad literaria y el pastel de piel de patatade Guernsey (1)
La sombra del viento (1)
La talla (1)
La Traviata (2)
La Trinca (1)
La Vanguardia (2)
La vella (1)
La vida abismal (1)
La vida després de Déu (1)
La vida manual d'ús (1)
La Vie mode d'emploi (1)
La Violetera (1)
laberints (1)
Labordeta (1)
Laporta (1)
Las personas del verbo (1)
Las sirenas de Titán (1)
Laveroni (1)
Le déserteur (1)
Le Petit Prince (1)
Lectio Edicions (1)
lectors (2)
lectura (4)
lectura ràpida (1)
lectures (7)
lectures d'estiu (10)
lectures infantils (2)
lectures nadalenques (1)
Lecturàlia (1)
lemes (2)
Leonardo Padura (1)
Les aventures d'en Perot Marrasquí (1)
Les conspiracions (1)
Les fleurs du mal (2)
Les hores (3)
Les metamorfosis (7)
Les originalitats (3)
Les senyoretes de Lourdes (1)
Lilian Hirsch (1)
Lisbeth Salander (2)
literatura (21)
literatura castellana escrita per catalans (1)
literatura catalana (3)
literatura cubana (1)
literatura infantil (1)
literatura japonesa (2)
literatura mini comparada (1)
literatura oral (2)
literatura tibetana (3)
lladre (1)
lladregot (1)
Llafranc (1)
llanda (1)
Llast (1)
llegir (3)
llengua (12)
llengua catalana (12)
llengua i literatura catalanes (1)
llengua oral i llengua escrita (3)
llenguatge corporal (1)
llengües (1)
llengües romàniques (1)
llenties (1)
Lletra (2)
lletres (2)
lleure (2)
llevantada (1)
lleó (1)
llibertat (1)
llibertat d'expressió (1)
llibre (1)
Llibre de la disputa del clergue Pere i de ramon (1)
Llibre de les bèsties (1)
LLibre dels Feyts (1)
llibre infantil i juvenil (1)
llibreria Canuda (1)
llibreria Catalònia (1)
llibreries (6)
llibres (9)
llibres de cuina (2)
llibreter (2)
llibreters (1)
lloguers (1)
Llotja (1)
Llucià. Històries verídiques (2)
llum (2)
llumins (1)
Llums de la ciutat (1)
lluna (10)
lluna creixent (1)
lluna plena (4)
Llunari (1)
Llunyania (1)
Lluís Llach (4)
Lluís Permanyer (1)
Lo Crestià (1)
Lo somni (2)
locomotora negra (1)
Lorenzo Silva (1)
Louis Armstrong (1)
Lubitsch (1)
lurdes (1)
Luís Mariano (1)
Luís Solano (1)
lèxic (5)
Léo Ferré (2)
López-Picó (1)
Ma solitude (1)
Madrid (1)
maig del 68 (1)
Maite Mínguez (1)
Maj Sjöwall (1)
malalties mentals (1)
malenconia (2)
malentesos (1)
mama (1)
Mambo (1)
Mancumunitat (1)
mandra (1)
Manel (1)
Manel El Casalot (1)
Manel Esclusa (1)
Manel Saderra Puigferrer (1)
manicomis (1)
manifestacions (2)
manifestació (1)
manifiesto (1)
manisfestació (1)
manisfestació 10 de juliol de 2010 (1)
Manoel de Oliveira (2)
mans (1)
Manuel Balasch (1)
Manuel Marinello (1)
Manuel Vázquez Montalbán (1)
Mao Zedong (1)
Mar (3)
mar del sud (2)
Mara Dierssen (1)
Maragall (2)
maragallianes (1)
Marcel Proust (1)
Marcel Sabaté (1)
Marcello Mastroianni (1)
Marcello Mastroianni. (1)
Marcial (5)
Marco Bellocchio (1)
mare (3)
marededéu del Carme (1)
Margarida Aritzeta (3)
Margret Causemann (1)
Mari Trini (1)
Maria Antònia Salvà (1)
Maria Barbal (1)
Maria Callas (1)
Maria Cinta (1)
Maria del Mar Bonet (1)
Maria Mercè Marçal (5)
Maria Àngels Anglada (1)
Mario Benedetti (1)
marquès del Poal (1)
Mart (1)
Marta Carretón (1)
Martin Beck (1)
Martina Klein (1)
Martí Sunyol i Genís (1)
Maruja Torres (1)
Mas Ros (2)
massa etiquetes per especificar (1)
massagran (3)
massatges orientals (1)
masses (1)
Mastella (1)
Matadero 5 (1)
matança (1)
matemàtiques (1)
Matgala (1)
matrimoni (1)
Matthew Tree (1)
matí de març (1)
Max Havart (1)
Mayol (1)
mediació (1)
medicaments (1)
medicina (1)
melodia (1)
meme (2)
memo (1)
mems (1)
memòria (3)
memòria històrica (2)
Memòries (3)
Memòries Literàries (1)
menjar (1)
menú (1)
Mequinensa (1)
mercat de la Concepció (1)
Mercedes Salisachs (1)
Mercè Rodoreda (10)
Meryl Streep (1)
Messi (3)
mestres (1)
mesures anticrisi (1)
metro (2)
Michael Chabon (2)
Michael Jackson (1)
microconte sense protagonistes (1)
Miguel Delibes (2)
Mil cretins (2)
Millennium (2)
Millet (3)
Miquel Barceló (1)
Miquel Coll i Alentorn (1)
Miquel Cors (1)
Miquel de Palol (1)
Miquel Porta (1)
Miracle a Llucmajor (1)
mirades (1)
mirall (1)
miralls (1)
miratges (1)
misantropies (1)
Miss Daisy (1)
missa est (1)
Missa Solemnis (1)
misteris (1)
misteris de la naturalesa i de la llengua (1)
mistos (2)
Mita Casacuberta (1)
mitjans de comunicació (1)
mobilitat (1)
Modelo (2)
modernisme (1)
moderns (1)
Mohamed Salem Abddelfatah (1)
Mojave (1)
moleskine (1)
Montaigne (2)
Montgrins (1)
Montilla (1)
Montpeller (1)
Montse Gisbert (1)
Montserrat (1)
moros (1)
mort (7)
Morton Feldman (1)
moscatell (1)
moto (1)
mots fènix (1)
Moustaki (1)
movistar (1)
mozart (2)
Mundo Científico (1)
Munich (1)
municipal (1)
municipals Barcelona (1)
musclos (1)
Museu de Badalona (1)
Museu de l'Empordà (1)
Museu del Cinema (1)
Museu del Joguet (1)
mussolets (1)
màquines (1)
Màris Serra (1)
Màrius Aguilar (1)
Màrius Serra (1)
Màrius Torres (1)
màrtir (1)
màrtira (1)
mètrica (1)
Mèxic (1)
Méliès (1)
mòbil (1)
móres (2)
música (12)
músiques (1)
músiques de festa major (2)
Músiques de l'holocaust (1)
Músiques de la Mediterrània (2)
Nabokov (1)
Nabí (1)
nació (1)
Nadal (8)
nadales (2)
naixement (2)
Narcís (4)
Narcís Garolera (1)
Narcís Oller (8)
narracions (1)
NASA (1)
natura (1)
navegant (2)
nazisme (1)
negoci (1)
negra i criminal (1)
negra o criminal (10)
Negra y criminal (1)
negres (3)
nen (1)
nens (3)
neonoucentisme (1)
Nepal (1)
neu (1)
Neus Català (1)
neva (1)
nevada (1)
Nicodem (3)
Nikon (1)
Nimfa (1)
Nit de Nadal (2)
No em ratllis (1)
nocturn (1)
només per recordar que no he acabat: Ateneu (1)
Només socis (1)
nomésemfaltariaincloureetiquetes (1)
nord (2)
nord-est (1)
normativa (1)
Noruega (1)
nosce te ipsum (1)
Notes de Color (1)
Notes del capvesprol (2)
Notes disperses (3)
notes diverses (1)
Notes per a Sílvia (3)
notícies (1)
noucentisme (2)
Novecento (1)
novel·la (2)
novel·la criminal (1)
novel·la negra (4)
novembre (3)
Novetats del diccionari (Diccionari de la llengua catalana (1)
novetats editorials (1)
número de Dunbar (1)
Núria (1)
Núria Andreu (1)
Núria Feliu (1)
Núria Portulas (1)
núvols (1)
Obama (1)
Objetos inanimados (1)
oblidable (1)
obra (1)
obra mestra (1)
obres (2)
obres completes (1)
Ocaña (1)
occità (1)
ocells (1)
ocis (1)
oclusiva bilabial sonora (2)
Oda (1)
Odes (3)
odis (1)
Odissea (1)
Oi? (1)
okupes (1)
Olavo Bilac (1)
Oleguer Presas (2)
Olga Xirinacs (1)
oli (1)
olimpisme (2)
Oliver (1)
olivera (2)
oliveres (1)
Olympus (2)
ombres (1)
Ombres xineses (1)
omicron (1)
Ona (1)
Ono (1)
opi (1)
oralitat (1)
ordinador (1)
orenetes (2)
originalitat (1)
originals (1)
orinar (1)
Oriol Pi de Cabanyes (1)
Orquesta Juvenil Simón Bolívar de Venezuela (1)
Orquestra de Cambra de Praga (1)
Orquestra Simfónica de Lituània (1)
Orquestra Àrab de Barcelona (1)
Ors (1)
Orson Wells (1)
ortiga de mar (1)
ortografia (3)
orígens (1)
Otegui (1)
Otero (1)
oucomballa (4)
Ovidi (9)
Ovidi Montllor (2)
P L (1)
pa (2)
pa amb tomata (1)
Paco Camarasa (1)
Paco Candel (1)
padrina (1)
Paisatge després de la batalla (1)
Palamós (1)
Palau i Fabre (1)
Palau Robert (2)
Palau-Sator (1)
Palestina (1)
palestins (2)
palíndrom (1)
papallona (2)
paper (1)
papillota (1)
Paradisos oceànics (1)
paraigües (3)
paral·leles (1)
paranoia (1)
paranomia (1)
paranys (1)
paraula (3)
paraules (8)
parc de la Ciutadella (2)
parc del laberint (2)
Pardo Bazán (1)
pare (3)
pare Brown (1)
parella (1)
pares (4)
parla (1)
Parlament de Catalunya (1)
paronomàsia (1)
particulars (1)
partiment (1)
partits polítics (1)
paràbola (1)
parèmia (1)
parèntesi (1)
parònims (1)
Pasqual Maragall (1)
passallibres (1)
passat (1)
passatemps (1)
passatemps de cap de setmana (1)
passeig (1)
passeigs (1)
pastisseria (1)
patates (2)
patates fregides (1)
pati (1)
patrimoni (1)
Patronat de Turisme de la Costa Brava (1)
PAU (3)
Pau Riba (1)
Paul Auster (1)
Paul Newman (1)
país (7)
País Valencià (1)
pedofília (1)
Pedra de tartera (1)
pedra foguera (1)
Pedrera (1)
pedres (1)
peixos (3)
pel maig cada dia un raig (1)
pelador de tomates (1)
pelele (1)
penombra (1)
pensament (1)
pensaments (1)
Pep Coll (2)
Pep Ventura (1)
Pepe Rubianes Alegret (1)
per decidir (1)
Per dir sí (1)
Per Wahlöö (1)
Pera Batlla (1)
percentatges (1)
perdre (1)
pere (1)
Pere Calders (10)
Pere Castells (1)
Pere Quart (1)
perfomance al mercat de la Concepció (1)
periodistes (1)
Perseides (1)
personalitat (1)
persones (2)
pesonatges (1)
pessebre ajuntament (1)
Peter O'Toole (1)
Petit Atles Lingüístic del Domini Català (2)
petit comerç (1)
Petita enciclopèdia escolar de les races extraarturianes (1)
Petite Claudine (1)
Petons més dolços que el vi (1)
Petrarca (2)
peus (2)
Philip Roth (2)
Piazzolla (1)
Pierre Painbéni (1)
Pietro Gori (1)
Pilar Prim (1)
Pilar Rahola (2)
Pin I Soler (1)
pintar (1)
pintes (1)
pintura (3)
pintura de... (1)
pintures rupestres (1)
pis (1)
Pitiüses (1)
Pius Alibek (2)
Pizarro (1)
Pla (7)
plagi (1)
Planisferi; Racó del Col·leccionista (1)
planisferis (1)
plantes (1)
platja (1)
plaça de Rius i Taulet (1)
plaça vila de Gràcia (1)
pluja (4)
pluja de primavera (1)
pluja de tardor (1)
pluralisme lingüístic (1)
Plutó (1)
poble (1)
Poblet (1)
poemes (1)
poemes de Nadal (2)
poesia (15)
poesia completa (1)
Poesies (1)
poeta (2)
poetes (2)
Poetes ucraïnesos (1)
polaco (1)
política (7)
polítics (5)
polítics en general (1)
Pompeia (3)
Pompeu Fabra (2)
pop (1)
popurri (1)
por (1)
Porcel (2)
portes (2)
post (1)
post triple (1)
Postcards from the Edge (1)
posts antics (1)
posts d'encàrrec (1)
potes (1)
poètica (1)
poètiques (1)
PP (1)
Prat de la Riba (1)
precisió (1)
Premi al bloc solidari (1)
Premi d'Honorede les Lletres Catalanes (1)
premi de novel·la negra en català (1)
premi Joan Crexells (1)
premi Lletra (1)
premis (3)
premis blocs (2)
Premis Blocs Catalunya (1)
Premis Gaudí (1)
premis literaris (2)
Premis Lletra (1)
premis web (1)
Premià (de dalt) (3)
premsa (3)
present (1)
pressupostos (1)
prestidigitació (2)
pretèrit indefinit (2)
pretèrit perfet (2)
prevaricació (1)
prevenció (1)
Primera història d'Esther (3)
primitivisme (1)
princesa (1)
princeses (1)
Principal de la Bisbal (1)
principi (1)
Priorat (1)
Priscilla reina del desierto (1)
professions (1)
professors (1)
Projecte Internet Catalunya (1)
Prokofiev (2)
prometatge (1)
pronoms febles (1)
pronoms relatius (1)
proposta (2)
propòsits (1)
Proses bàrbares (3)
Prudenci Bertrana (5)
prèvia (1)
Psique (3)
psiquiatria (1)
publicació (2)
publicitat (1)
publicitat gratuïta (1)
publicitat no gratuïta (1)
puces (1)
Puig i Cadafalch (1)
Puig i Ferrater (2)
Pulp Fiction (1)
Punset (1)
puntuació (1)
puristes (1)
Puyal (1)
Pérez Tremps (1)
Pòlonia (1)
Quadern gris (1)
quadern groc (2)
quaresma (3)
quart creixent (1)
quart minvant (1)
quartet brossa (1)
quatre coses més (1)
Que no mori la llum (1)
que no sabré com localitzar-lo (1)
Queneau (1)
quiasme (2)
Quico el Célio (2)
Quim Monzó (8)
Quimi Portet (2)
quotidianitat (1)
R i els altres (1)
Racionero (1)
Rafael Moragas (1)
Rafael Nogueras (1)
Raimon (3)
Raimon Casellas (1)
Rajoy (2)
Ramaiana (1)
Rambla (5)
Ramon Alcoberro. Quim Monzó (1)
Ramon Colom (1)
Ramon de Montcada (1)
Ramon Esquerra (1)
Ramon Lledó (1)
Ramon Llull (11)
Ramon Muntaner (2)
Ramon Oller (1)
Ramon Roca (1)
rampell (1)
rapsoda (1)
Raquel Meller (1)
Rasquera (1)
rata (1)
rates (2)
Raval (1)
Raymond Queneau (4)
raó (1)
Reagrupament (1)
real (1)
realitat (7)
rebaixes (1)
recepta de la sogra (1)
recitals (1)
reedicions (1)
referents literaris (1)
referèndum (1)
reflexos (1)
refranys (1)
regals (1)
Regina (1)
reis (4)
reivindicacions (1)
relacions (1)
relectures (1)
rellomillo (1)
renaixença (1)
represa (1)
represantació (1)
res (1)
res no canvia (1)
residència (1)
resistiran (1)
resistirem (1)
resistireu (1)
resistirà (1)
resistiràs (1)
responsables diversos (1)
restaurant (2)
restaurant xinès (1)
restaurants (1)
retorn (1)
Retrats de passaport (1)
retrobaments (2)
retòrica (1)
revetlla de sant Joan (1)
revisions (1)
revistes (2)
revistes infantils i juvenils (1)
Rex Stout (1)
Ribera (1)
Ribera de Duero (1)
Ribera de l'Ebre Cossitània (1)
Ricard Salvat (3)
Richard Farnsworth (1)
Richard Ford (1)
Rigoletto (1)
Rilke (1)
roba interior femenina. (1)
roba interior i exterior (1)
Robert Louis Stevenson (1)
Robert Saladrigas (1)
Roberto Rossellini (1)
Rocarol (1)
Roger de Flor (1)
Romaní Chavé (1)
Ronaldo (1)
Rosa (1)
Rosa Cabré (1)
Rosa Comes (1)
Rosa Díez (1)
Rosa Rovira (1)
roses (3)
Rosselló-Pòrcel (1)
Rossini (2)
Rosó (1)
Rua de llibres (1)
Rubem Alves (1)
Rubén Darío (2)
Ruperto Chapí (1)
Rupià (1)
rurals (1)
Rusiñol (3)
Ruyra (1)
ràdio (1)
Ràdio capvespre (1)
Rèquiem (1)
rés (1)
s (S)ant Jordi (1)
Sagarra (1)
sagitari (1)
Sagrada Família (2)
sahrauí (1)
sal (1)
Sala Parés (1)
salmó (1)
Salometa (1)
saludats (1)
salut (1)
Salvador Espriu (9)
Salvador Giner (1)
Salvador Oliva (2)
Salvador Vázquez de Parga (1)
Salvat (1)
Salvat-Papasseit (10)
Saló del Llibre de Barcelona (1)
samarreta (1)
San Diego (1)
Sandro Rosell (1)
sant Antoni (1)
Sant Esteve (1)
Sant Joan (2)
sant Jordi (6)
Sant Jordi 2001 (1)
Sant Jordi 2008 (3)
Sant Jordi 2009 (4)
Sant Jordi 2010 (3)
sant Josep (1)
sant Josep Geperut (1)
sant Josep Oriol (1)
sant Medir (1)
Sant Miquel de Fluvià (1)
Sant Pau (2)
sant Valentí (2)
santa caterina (2)
santa eulàlia (2)
Santa Llúcia (1)
santa maria del mar (1)
Santi Santamaria (3)
Sara Montiel (2)
saragatona (1)
sardana (1)
sardanes (3)
sardanes. La Principal del Llobregat (1)
sarraïns (1)
Sarsanedas (1)
Satires (1)
Saturn (1)
saudade (1)
Saura (1)
Sayonara Barcelona (1)
Saül Gordillo (1)
Sealandl'ofici de l'escriptot (1)
Sebastià Alzamora (2)
Secció Filològica (1)
secundària (1)
segona edició) (1)
Selectivitat (4)
semen (1)
sentits (1)
senyera (1)
senyor Evarist (1)
senyor F (1)
senyor Mut (1)
seqüeles (1)
seqüències (1)
serp (1)
serra de Pàndols (1)
Serrat (2)
serè (1)
Set contes fronterers (1)
setembre (2)
Setmana del llibre en català (6)
Setmana negra (1)
setmana santa (3)
Setmana Tràgica (2)
Setze Jutges (2)
SGAE (1)
Sheakespeare (1)
silenci (1)
Simon i Garfunkel (1)
Simone Ortega (2)
sindicats (1)
Singulars (1)
sirte (1)
Sis Joans (2)
Sisa (1)
sistema solar (1)
ska (1)
sms (1)
sobirania (1)
Sobre el llenguatge (1)
Sobre literatura (1)
sobrevivir (1)
societat (1)
sol (5)
Sol i de dol (1)
Soler Serrano (1)
solidaritat (1)
solitud (5)
solstici d'estiu (1)
som una nació (1)
somni (2)
somnis (1)
Somontano (1)
son (2)
Sony (1)
sopa de peix (1)
sopar (1)
Stanley Kubrick (2)
Stephen Pile (3)
Steve Toltz (3)
Stic.cat (1)
Stieg Larsson (3)
striptease (1)
Subirana (1)
sud (1)
superpoders (1)
Susanna Tamaro (1)
suïcidi (1)
Sànchez Piñol (1)
Sàtires (1)
Sèneca (1)
símbols (1)
Taifa (1)
tal qual (1)
Tales de Milet (1)
Tamron (1)
tango (1)
tanka (4)
tapa dura (1)
Taraf Goulamas (1)
tarantel·la (1)
tarantel·la calabresa (1)
tarantino (1)
tardor (3)
tarongina (1)
Taxi (1)
taxis (1)
teatre (2)
Teatre Nacional de Catalunya (1)
teatre Poliorama (1)
teelvisió (1)
telescopi (1)
televisions (1)
televisió (3)
televisons (1)
televisors (1)
temes de post (1)
temps (13)
temptació (1)
tempus est iocundum (1)
tendències (1)
tens un racó dalt del món (2)
Ter (1)
Terenci Moix (1)
Teresa (1)
Teresa Forcades (1)
Teresa Gimpera (1)
Teresa Rebull (1)
Teresa Solana (1)
termcat (1)
terra (5)
Terra Alta (2)
Terra LLiure (1)
terrenal (1)
tertúlia (2)
tesi (2)
tetra (1)
tetràpode (1)
textos (1)
Tha (1)
The (Incomplete) Book of Failures (1)
The Straight Story (1)
Tibet (3)
timó (1)
Tirant al cap (1)
Tirant lo Blanc (2)
Tirèsias (3)
titulars (1)
TNC (1)
To Be or Not to Be (1)
Tod Browning (1)
Tom Sharpe (3)
tomates (1)
Tomàs Alcoverro (1)
Tomàs Garcés (1)
toros (6)
torre dels moros (1)
Torroella (3)
Torroella de Montgrí (10)
Torroella Vila Vella (1)
Tortosa (1)
Tot s'aprofita (1)
Toti Soler (1)
Tots Sants (1)
totxo (2)
Tour (2)
Trabal (1)
tractament (1)
Tractat de geografia (1)
traduccions (4)
traductors (2)
tragèdia (1)
tramuntana (2)
tramvia (1)
transformacions (12)
treball de recerca (2)
Trenta línies (1)
Tres mesos del món (1)
Tristes (2)
tro (1)
trobada (1)
trobada blocaire (2)
Trobadors moderns (1)
Trobadors nous (1)
trobar clus (1)
trobar leu (1)
tron (1)
trou (1)
true type (1)
Tríada (1)
turisme (1)
TV3 (3)
Txaikovski (1)
Tycho Brahe (1)
tècnica (1)
uf (1)
Ukiyo-e (3)
ulls (2)
Ulls del Món (1)
Ultramort (1)
Um filme falado (1)
Uma Thurman (1)
Umberto Eco (1)
Un somni d'una nit d'estiu (1)
Una història de debò (1)
Una lectora poc corrent (1)
Una màquina d'espantar ocells de nit (4)
Una part del tot (2)
Unesco (1)
univers privat (2)
Universitat (2)
Unió Europea (1)
urbanes (2)
V Villatoro (1)
vacances (4)
vacunes (1)
vaga ensenyament (2)
valencià (1)
Valladolid (1)
Valmiki (1)
Valter e Griselda (1)
Valya Petrova (1)
València (1)
Vaticà (1)
Vayreda (1)
vel islàmic (1)
vells (2)
vent (2)
Ventalló (1)
Ventdelplà (1)
Venus (1)
Venècia (2)
Verdaguer (5)
Verdi (2)
Verges (1)
Veronica Lario (1)
versos (1)
versos de Nadal (1)
vestir-se (1)
Vestits pel cinema (1)
veu (1)
veïns (1)
vi (1)
vianda de músic (1)
viatges (1)
Viatges de Gulliver (1)
Viatges i flors (1)
Viatges per l'Escriptorium (1)
Vicent Andrés Estellés (3)
Vicent Partal (1)
Vicente Ferrer (1)
Vicenç Bou (2)
Victor Català (2)
vida (10)
Vida privada (1)
videoclip (1)
vides (1)
vigília (1)
Vila Vella (1)
Vila Viniteca (1)
Vilafranca poètica (1)
Vilaró (2)
Vilaweb (2)
Villalonga (1)
vinagre (1)
Vinguen quan vulguen (1)
vint-i-cinquè aniversari (1)
Vinyes verdes vora el mar (1)
Vinyoli (1)
Violant (1)
Violant de Bru (1)
violette (2)
violència individual i institucional (1)
Virgili (1)
virtual (1)
virus (1)
visca el... (1)
visita (1)
vita brevis (1)
vivenda (1)
Voletes del Bosc (1)
Volta Ciclista a Catalunya (1)
volts de Nadal (2)
votacions (1)
vuvuzela (1)
Vázquez Montalbán (1)
Víctor Català (4)
Víctor Pàmies (1)
Wajda (1)
Walter Besant (1)
Windows Vista (1)
Woodstock 69 (1)
Woody Allen (4)
Xavier Benguerel (1)
Xavier Cugat (1)
Xavier Montanyà (1)
Xavier Pàmies (1)
xeic (1)
xels (1)
Xerta (1)
Xina (1)
xtec (1)
xurri (5)
ying i yang (1)
YouTube (1)
Zafón (2)
Zapatero (2)
Zazie dans le metro (1)
zodíac (1)
zombis (1)
zoològic (1)
Àfrica (3)
Àgora (2)
àguila (1)
Àlex Rigola (1)
Àngel Guimerà (1)
Àngels i dimonis (2)
èxit (1)
és a dir (1)
És un dir (1)
Òmnium Cultural (1)
Òscar Dalmau (1)
Óscar Jaenada (

12.9.10

crònica intermitent des del silenci de la nit

Anem, passada la una, al monument de Rafael Casanova, ple d’ofrenes florals. Ara hi ha joves i grans, visionaris i escèptics, clàssics i romàntics, d’aquí i de fora, però em diuen que abans, quan han anat els nostres representants, hi havia unes tanques de contenció, perquè els polítics no es barregessin amb el poble que volia fer sentir la seva veu: Il·lusos! I és que els polítics ja representen les veus dels poble i no els calen ecos ni recordatoris.

Al Fossar –un sol que estavella i amaga la flama- encara queden força patriotes i curiosos. Em miro algunes pancartes: “alliberem-nos del patriarcat”, “capitalisme és crisi”, “29-S vaga general. Des de tots els fronts per la revolució”, “Marina i Lola, us volem a casa”, “Mani qui mani... sempre antiautoritaris!”, “la crisi que la paguin els rics”... Una bandera amb les quatre barres té un escut central amb corona reial i amb la llegenda: “Regne de Catalunya. 1137-1715”. Em sento vell, fora de temps, desinformat, i em faig el propòsit de desentotsolar-me, de sortir més de casa, d’acostar-me a la realitat. En unes taules del passeig del Born, mengen carn i empedrat de cigrons, botifarres i mongetes, i enllesteixen una gran paella –a foc massa lent- que, malgrat la mida, fa una flaire que encomana les ganes de participar. Penso que res no canvia en els aspectes essencials.













De l’Arc del Triomf fins al parc de la Ciutadella, s’estenen les parades de records de la Diada. Em compro una estelada sobre fons groc, d’aquelles que es porten poc, perquè l’antiga ja no resistirà més onzes de setembre, i una motxilla de plàstic de color vermell amb un CAT dins d’un cercle. El sol continua sent excessivament generós.

A la tarda, al parc de la Ciutadella, visitem la instal·lació central de la “Setmana del llibre en català”. Per fi em sembla un lloc idoni que permet l’entrada de tothom: la qui va amb patins, el qui porta la bicicleta plegada, els qui passegen el gos. Me n’enamoro d’un –estelada al coll- que estic segur que té un olfacte finíssim per la literatura de qualitat; si no fos que no conec la mestressa, l’hagués seguit per disparar cada vegada que assenyalava una peça. Compro quatre llibres, cap de ficció.













S’ha fet fosc. Els alès dels joves fan olor d’alcohol i el meu massa olor de tabac. L’estelada encara voleia.















A casa, a la tele, escolto Raimon, que ja s’ha fet gran però que continua incombustible, camisa de foc, recordant qui som i d’on venim. En un intermedi vaig a parar a una tertúlia on un periodista –regalen els títols o és qüestió de misèries personals?- d’Intereconomia, a propòsit d’unes multes als comerços que no retolen en català diu que en un moment determinat els parlants del llatí decidiren deixar de fer-lo servir, diu que doncs això. Podria discutir la qüestió de les multes, però la ignorància bàsica o la mala fe em supera i encara més que cap dels contertulians li saltés a la jugular. No hi ha res a fer. No tenim res a veure.

Acabo de sentir Raimon: sóc a casa. En una finestra d’un pis de l’altra banda del pati veig, a contrallum, un noi que balla amb una nina de plàstic que porta una capa amb les quatre barres. Escric una estona en silenci.

11.9.10

de l'estatut a l'estat: una interpretació i mitja

Primer és la Sánchez, que diu que aquest any no assistirà a l’ofrena floral al monument perquè, oh traïció de la unitat institucional!, M.& M. volen fer servir la Diada per reivindicar la independència. Vejats miracle: M. & M. se’ns han tornat independentistes, déumeu! Després, un dels dos M. ens diu que la diada està molt bé i etc. (l’etc. el va dir ahir), però que compte amb les eleccions del 28, que marcaran tota una generació. Com si no portéssim ja la marca a foc i ferro, i la que ens espera durant el 2011, que no caldrà anar més lluny. En fi, res de nou. Ah, però abans d’ahir el conseller Tresserras ens explica , després de dies i dies desaparegut, que han comprat un quadre de Miró premonitori. Somrient, explica urbi et orbi a qui el vulgui escoltar el missatge subliminal.





















Vet aquí que el quadre de Miró pintat, a l’oli i al llapis, l’any 1977 per encàrrec de l’Assemblea de Catalunya i que mai va veure la llum popular amaga un altre significat darrere “Volem l’Estatut”. Si ens hi fixem bé, la ela de “volem” conté una ratlla horitzontal superior més subtil que la resta de traços, que converteix la paraula en “votem”. Per altra banda, en la paraula “estatut” figuren les cinc primeres lletres en un pla horitzontal, mentre que es despengen en vertical les dues darreres, ergo el missatge final és “Votem l’Estat”. Fantàstic i completament d’acord. I em pregunto per què no s’han fet cartells del quadre, que avui, a bon preu, es vendrien com xurros; jo mateix en compraria tres o quatre, o més, per a regalar ja emmarcats.

Entenc que l’emoció del conseller Treserras en descobrir el veritable significat de la pintura i la pressa per comunicar la interpretació –la Generalitat va comprar el quadre al juliol, de manera que encara han tingut poc temps per remirar-se’l- no li permetés fixar-se en un altre detall que jo, modestament, desvetllaré. I aquest “ut” despenjat, no té cap valor? És clar que sí, com tothom sap -també els indocumentats musicals com jo, i corregiu-me els errors-, fins al segle XVIII “ut”* era la primera nota de l’escala musical, que després es va convertir gairebé universalment en “do”. Què volia significar Miró? Doncs que el procés de consecució de l’Estat Català encara es trobava en la seva fase inicial; després havien de venir “re”, “mi”, “fa”... On ens trobem ara en el llarg camí envers la independència? Entre “sol” i “la”? No ho sabria dir, i ja no li puc preguntar a Miró, ulls clars de visionari; del que diguin els polítics no me’n refio gaire.

I com que m’agrada reblar la Diada amb una mica de música, aquest any he triat aquesta cançoneta gregoriana de Pau el Diaca dedicada al precursor diví on parla de les notes musicals i que, ben interpretada, em sembla que conté un missatge a tenir en compte. I, si més no, el gregorià sempre aporta pau.




Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum,
Solve polluti
Labii reatum,
Sancte Ioannes.

Que gaudiu de la Diada, amics i amigues!

* És clar que els llatinistes ens dirien que "ut" també podria tenir entre altres significats el de l'interrogatiu "com?". Doncs una bona pregunta.

9.9.10

ell, jo, ella, mi

De petit vaig intentar llegir un conte que començava així: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes”: El conte era El petit príncep i, més enllà d’aquesta frase, vaig ser incapaç de continuar. Als deu anys, en un segon intent, també vaig quedar encallat just on el narrador parla del procés de digestió de les boes.

Abans de baixar per l’escala mecànica de la primera planta del Corte Inglés em vaig fixar en l’estesa de llibres que omplien la taula en petites piles. En vaig agafar un i el vaig obrir a l’atzar. Vaig pensar en les novel·les –sobretot novel·les- que no havia acabat i els propòsits, sovint amb motivacions diferents, de continuar la lectura, poques vegades amb èxit. Com que no tenia temps de llegir tota la narració allà mateix, vaig passar per caixa.

Només em queden uns paràgrafs d’“Hauries hagut d’insistir”, el darrer conte. No sé per què, o potser no ve al cas, després de L’instint i Sentimental no vaig llegir cap altre llibre de Sergi Pàmies, però sí els seus articles; fins ara. La bicicleta estàtica, em sembla un llibre en què es troba tot allò a què podria aspirar un narrador des del punt de vista tècnic, l’estil m’agrada, les històries m’interessen, però no he pogut sostreure’m del cap la idea que l’autor -no el narrador, ni el lector quan se li demana la seva complicitat- es troba ben present en alguns contes; és a dir, que a mesura que anava llegint anava veient cares conegudes. I aquesta acceptació, aquesta desesperança, aquesta tristor..., malgrat els moments d’humor, d’ironia... I jo que em sento proper.

La Joana, que em llegeix de tant en tant, diu que cada vegada sóc més autobiogràfic, que cada vegada parlo més de mi i no des de mi. Té raó, i no sé el motiu d’aquest gir. Avui, però, la desmenteixo: cito un llibre que segurament llegireu i parlo d'un altre.

8.9.10

l'agenda verda

Trobo la foto a l'agenda verda, la més lacònica. N'hi ha unes quantes més. Per dues anotacions en dies successius (sortir de l'intenat era un esdeveniment que calia concretar), dedueixo que potser me la van fer a Daufí, un fotògraf tortosí que devia tenir l'estudi prop del pont del riu.

Afegeixo, doncs, imatge a les meves paraules d'adolescència. Tinc 15 anys? Em reconec, és clar. Em miro, penso qui era. Si fa no fa el mateix que ara? Bé, a la fi continuo sent un dels personatges protagonists de la meva història. Som encara al plantejament, a l'inici.

7.9.10

l'agenda vermella

Aquests dies he ordenat els nou calaixos de l’escriptori. Al de més avall, a la dreta, havia desat dues agendes de la meva època de l’internat. La primera, dels 13 als 14 anys (faig anys al desembre) és de tapes vermelloses plastificades, de 9x13; l’altra, verdosa, més petita, conté les anotacions –moltes menys- de l’any següent.

Tenia les agendes a la tauleta de nit del meu dormitori de casa dels pares i quan, fa uns anys, la mare va venir a Barcelona, me les vaig endur com un record d’adolescència que no vaig obrir fins fa dos dies. Els escrits, gairebé tots en llengua castellana i poquíssims en un català intuïtiu, tracten sobre dates i resultats d’exàmens, companys, professors, pel·lícules, llibres, música, esports, correspondència rebuda i enviada, visites al col·legi i sortides del col·legi, reflexions sintètiques... Hi ha retalls de revistes enganxats, fotografies entre algunes pàgines, dibuixos meus horribles... Els mesos d’estius no tenen anotacions en una de les agendes i gairebé cap en l’altra. Recordo molt poques coses de les escrites i la memòria traïdora ha fet que algunes altres fossin diferents de com sembla que van ser realment. Com que són agendes que em temia que podien supervisar els professors, hi ha anotacions en clau que em resulten inintel·ligibles.

L’agenda vermella comença amb ¡¡ NO LEAIS LA AGENDA!! . Després hi ha el meu nom i l’adreça, dues pàgines dedicades a l’horari del curs, quatre pàgines amb les fotos dels Beatles i, en un espai que no tenia escrit, que porta el títol de “libros prestados” descobreixo que la meva germana, vuit anys més petita, va fer seva l’agenda i va escriure, quan en tenia onze , un brevíssim resum de la història familiar i va acabar, després de la meva repetició NO LEAÍS LA AGENDA, POR FAVOR, amb lletra molt més llegible que la meva: YO TAMBIEN OS LO SUPLICO QUE SOY LA HERMANA.

No m’importa que reutilitzés l’agenda, eren temps difícils, però em sembla que hauré de tenir unes paraules amb ella.

6.9.10

compte amb les lectores de manuals d'escacs

La K. em va regalar el llibre poc abans de marxar de vacances. Vaig començar la lectura mentre estava als mars del nord, no estic segur si més verd o més blau que els del sud. No va ser l’exili que em va captivar sinó la mirada, l’acceptació i la lluita, la concentració, la insinuació, el mostrar més que l’opinar (la tria ja és una opinió), la senzillesa i la complexitat (la poètica), el que hi ha i el que falta. Vaig decidir esperar a continuar la lectura en aquest temps que transcorre entre les vacances a fora i l’inici de la feina. Si fos lector de transport públic de viatge llarg, m’hagués llegit una jornada del dietari cada dia i després, com si cada lectura hagués estat com uns verset del Llibre d’amic e amat, m’hagués passat la resta del trajecte –el temps de lleure és escàs- donant-li voltes. Cada matí embadalit durant vuitanta-dos dies (em sembla).

En aquesta colònia hi havia nois i noies, separats en edificis diferents. Durant les passejades i els jocs, nens i nenes es reunien sota la mirada atenta dels vigilants.
Un noi en particular atreia la meva atenció. Es deia Adriano i era gairebé de la meva edat. Era de pell clara, amb els cabells de color de blat i els ulls blau cel. Tenia les galtes sempre enceses, dos pòmuls vermells que feien pensar en la fragància de la fruita madura. L’Adriano no es fixava gens amb mi.
Em vaig dedicar pacientment a buscar l’ocasió d’acostar-m’hi. Vaig fabricar un escaquer amb una cartolina i vaig retallar moltes rodonetes, en les quals vaig dibuixar amb habilitat cadascuna de les peces del joc d’escacs. Estava particularment orgullosa de l’alfil i la reina negres, que tenien un aspecte imponent i una mica sinistre. El joc va tenir èxit amb els meus companys i finalment, amb l’ajuda d’una amiga una mica més gran que jo, vaig aconseguir desafiar també l’Adriano. Estava molt emocionada. En aquella partida vaig intentar fer-ho tan bé com en sabia, vaig exhibir totes les tècniques i els trucs que havia aconseguit aprendre amb un petit manual i jugant, a Fiume, amb el papa. En pocs moviments vaig fer escac i mat al meu adversari.
L’Adriano es va posar tot vermell de vergonya i des d’aquell moment va parar molta atenció a evitar-me.

Marisa Madieri. Verd aigua (postfaci de Claudio Magris). Ed. minúscula.

5.9.10

les postres: Pla i Estellés

Manifesta Francesc Puigcarbó el seu desinterés per les commemoracions col·lectives blocaires-es refereix sobretot a la insistència temporal i al gregarisme-   amb motiu del naixement o mort d’algun escriptor. La Júlia, en el seu apunt darrer  , també sobre Estellés (i em disculpareu que no parli de més blocs, que n'he repassat uns quants, encara que no tants com Víctor), es recorda i ens recorda el seu “mai més” i la caiguda una altra vegada en el pecat (bell pecat). Jo mateix confesso que a vegades, quan apareix la primera invitació a una d’aquestes celebracions –recordeu que no fa gaire vaig fer una proposta, ai!- penso “ja hi tornem a ser, més que blocs acabarem sent calendaris d’efemèrides”. Hi ha vegades, com en el cas d’Estellés, escriptor dins de la meva òrbita literària, que l’ocasió em serveix per repassar amb goig els seus poemes des dels meus llibres o a través dels posts dels contribuents a l’homenatge. Alguns cops, com en el cas de Riba, conegut però distant, o Màrius Torres, que tinc molt poc llegit, l’homenatge em reconcilia amb l’escriptor –o potser no tant- o me’l fa descobrir en facetes que no coneixia. En tot cas, aquests estímuls externs dels blocaires sempre són una ocasió per llegir el que ha escrit el personatge o s’ha escrit sobre ell i en alguns casos aquestes espirals i ziga-zagues inacabables d’estímuls em porten cap a lectures que ja s’escapen a la intenció inicial. Benvinguts, doncs, els homenatges, encara que jo no hi participi directament i encara que sigui des de l’egoisme personal del lector solitari que no trobava, momentàniament, res per llegir.

En el cas d’Estellés, l’espiral m’ha fet arribar fins a Pla. Pobre Pla, tot i tenir pràcticament tota la seva obra en la casa del nord, al costat de quatre cosetes més - molt poques-, aquest estiu l’he tingut completament abandonat, no li he llegit ni una sola línia. En canvi, ahir, Estellés em va portar a les seves Notes del capvesprol, a un fragment que recordava vagament sobre el poeta valencià. Pla és un murri amb qui cal anar amb molt de compte perquè amb el parany d’una prosa entenedora a vegades no acabes de saber si ha fet un elogi o una desqualificació de la persona a qui al·ludeix; em temo que sovint són les dues coses en la mesura i l’equilibri que es vulgui. A la fi, el senyor Pla també, tots tenim virtuts i defectes.

En el núm 5 d’”Els Marges”, la revista que dirigeix el meu respectat professor Joaquim Molas, hi he llegit tretze poesies del senyor Vicent Andrés Estellés, titulades “Tancat a l’Alter”.
Són poesies molt bones que contenen –si es llegeixen amb calma –alguns elements d’intel·ligibilitat, que els que vindran deuran comprendre. Aquesta és una opinió particular, que no té altra importància que aquesta: vull dir d’un lector anònim, sense cap pes.
No són aquests versos las primera producció que he llegit dl senyor Estellés, considerat avui com el primer poeta valencià –o aproximadament. La impressió que m’ha fet sempre el senyor Estellés és que és un gran prosista, un considerable prosista, que escriu en vers. Tampoc aquesta afirmació és cap crítica. Cada u per allà on l’enfila.
[...]
Els senyor Estellés deu haver pujat de grau per allò que diuen –amb raó- que la poesia és més important que la prosa. També podria ésser que aquest senyor considerés que, en aquest país i en aquesta llengua i en aquest moment, el més convenient és escriure en vers. Tot això està admirablement bé. Ara, jo continuo creient que el senyor Estellés és un prosista prodigiós que escriu en vers.

A continuació vénen unes quantes pàgines en què Pla opina, seguint el fil de l’article de Francesc Parcerises d’”Els Marges” sobre la poesia –tot i transcrivint fragments de poemes- d’Estellés per acabar amb la tesi exposada inicialment:

Aparentment el senyor Estellés és un escriptor modern perquè porta a sobre l’ensulsiada del periodisme d’avui. Al meu entendre és un prosista de sempre, fascinat per la realitat i per la vida humana i per les enormes complicacions que implica. Quan Paul Valéry en els seus “Cahiers” afirma que el seu gust es decanta més cap a Restif que cap a Stendhal i Balzac, potser diu una cosa molt certa. També podria ser que el mateix es digués, un dia o altre, del prosista Estellés que escriu en vers.


Si no fos perquè això és un bloc –podria ser un blog- hagués copiat l’article sencer, la substància, que diria Pla. Si el llegiu, ja em direu. Jo l’he convertit en unes postres, però també podrien ser l’aperitiu. Ah, el pebrot, que ja tinc a punt, me’l menjaré avui..

4.9.10

sopar amb Vicent Andrés Estellés

Segurament va ser en el meu primer bloc, l’any 2004, on vaig escriure sobre la decepció del meu primer i únic encontre en directe amb Vicent Andrés Estellés. Va ser una tarda de no sé quin any a l’Ateneu –els memoriosos deuen recordar la data-, quan jo encara era un jove que “no havia après a reconèixer-me...” , però se’m menjava la vitalitat. Havia llegit uns quants poemes d’Estellés i n’havia escoltat d’altres i esperava... I vet aquí que després de la presentació va aparèixer a l’escenari un homenent petit i calb que recitava uns textos que pensava que no li podien pertànyer, ni la veu. “Jo, massa jove...” Després, no sé si molt o poc després, vaig conèixer i , en la mesura que és possible, reconèixer-me en els seus ulls, i vaig saber que era cert el que el poeta recitava, perquè si alguna cosa hi ha real és la que porta la mirada i el vers.

Aquell voler que en mi no troba terme
Ausiàs March

No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer –és ben cert.
Però no puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teva nuesa.
És el desig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L’odi, també; perquè és odi també.
No vull seguir. A mamar tots els versos!

De tota manera, Vicent, potser a la nit no recitaré aquest poema, ni els dels amants tampoc –caldria?- sinó, que mentre sopo –ha de ser abans, després o enmig?-, lluny de les multituds que suposo del carrer Ferlandina que ja et van sopar ahir, diré aquell, mentre ens el mengem –a casa som modestos-, que comença:

Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires...

3.9.10

imatges o paraules?

De la calor de l’estiu, sobretot de l’estiu de les vacances, el que més aprecio –i el que planyo ja massa tard, quan no la tinc- és la llibertat i la disponibilitat de la nuesa, total o parcial. La possibilitat de prescindir de la servitud de la roba, el retrobament amb les parts del cos en altres moments de l’any amagades o ignorades i el seu reconeixement, el retorn a un estat primitiu en què els peus, per exemple, poden sentir directament la presència del sòl i l’escalfor del sol i l’aire i l’aigua es converteixen en elements tàctils, la consciència de vida animal en el seu aspecte més sensual... són plaers, diversos i un, que la calor comporta i que es materialitzen col·lectivament, gairebé inconscientment en la indolència de la humanitat que visitem les platges.

En aquesta indolència del migdia o de les tardes, de tant en tant, simplement per passar l’estona, faig alguna foto als meus companys d’arena, de roques o de mar endins. No importa que siguin grans, joves o nens, grassos o prims, agosarats o tímids, tots expliquen alguna història en aquesta exposició pública de cossos sense converses. Després, alguna vegada penso que si bé en aquell moment no els importa que la meva pupil·la fixi la seva imatge a la retina –és inevitable aquest instant de reconeixement i en la majoria dels casos oblidat al cap de poc-, a alguns, no sé si pocs o molts, no els deu fer gràcia que la seva imatge passi per l’obertura del diafragma per quedar fixada en la targeta de memòria que un dia o altre també s’haurà d’esborrar. Finalment, alguns potser protestarien en veure que aquesta memòria particular passa posteriorment a l’exposició pública. ¿Quina diferència hi ha entre descriure per escrit una persona detalladament, afegint, si convé, la pròpia impressió o mostrar-la a través d’una fotografia, més objectiva que la descripció? Tinc unes quantes respostes, però no vull mediatitzar les vostres.

Sigui com sigui, ara que ja a Barcelona m’és més difícil de continuar amb la sensualitat de la nuesa de les vacances i l’estiu perd, doncs, una de les seves gràcies i sobretot a la feina es converteix en calor desagradable, em rebel·lo i em proposo refrescar-me, i si m’acompanyeu, refrescar-vos amb fotografies de l’estiu de l’aigua. Cada dia de setembre una imatge nova centrada en un o pocs personatges. Cada dia una història efímera sense paraules a la capçalera que cadascú interpretarà, si vol, com li sembli. Més avall i en temps present, altres històries quotidianes.