Avui he estat plenament conscient que
fa temps que baixo la Rambla al trot; sí que és un
“trotecillo lento” que diria la Pradera, que no m'impedeix
adonar-me de les carres emblanquinades de pallasso dels venedors
d'algunes parades de “Try our tradicional Barcelona-Catalonia
cake”, que traduït al català, cosa que agraeixo perquè
sinó em podria pensar vés a saber què, vol dir:
“La tradicional coca artesana de Perafita; o concloure, en veure
que dues parades de la Rambla de les Flors han decidit que de flor no
els en cal cap, que és preferible omplir la botigueta amb
sobres de tots els colors amb llavors de naps, cols, margarides i
gladiols, que no és veritat que ara la gent sigui més
impacient que abans. Etc.
He alentit el pas i canviat la direcció
per entrar al palau de la Virreina on s'exposa la tradicional parada
de nans, gegants i altres bèsties que acompanyen la nostra
antiga patrona Eulàlia, de la qual aviat celebrarem la diada.
Aquest any, no sé per què, hi ha un percentage elevat
de cartó històric procedent de Reus, Carrasclet inclòs.
I tothom fent i fent-se fotos al costat dels animals mitològics
casolans.
La meua intenció era acabar el
trot al carrer Hospital per fer un cop d'ull a un dels espais
principals de la
bcnegra d'enguany (ja al seu equador) i d'anys
anteriors. He escoltat una estona els participants de la taula rodona
“Periodistes de dia, novel·listes de nit”, sobretot les
paraules de la Maruja Torres que redundava en el que tots sabem, que
vivim en un país tan negre i criminal que és difícil
de superar en qualsevol obra de ficció. O això és
el que m'ha semblat entendre en la meua mirada ràpida des del
fons de La Capella, amb una assistència de públic
notable que confirma l'interès pels temes criminals.
El meu interès més
concret, però, era veure què hi havia en el punt d'intercanvi
de llibres que hi ha a l'entrada. Aquells qui pensen que tot té
un preu, que tot es pot comprar, van ben equivocats. Aquí
deixes mil euros sobre la taula i dius que vols emportar-te
De mica
en mica s'omple la pica, posem per cas, i et diuen que res de res,
que si tens un altre llibre, sempre que sigui negre o criminal,
esclar, et pots endur el llibre d'en Fuster, si no, ja tornaràs
un altre dia. Bé, la quantitat de material no era
espectacular, però hi havia alguna cosa que no coneixia o que
no havia llegit, de manera que potser demà -el dijous no, que
tanquen- vindré amb tres volums (el màxim admès)
per baratar-los. També m'ha interessat algun DVD -no diré
noms perquè no se m'avancin-, sobretot una vella
peli francesa que crec que no he vist. La noia que custodiava
la parada m'ha dit que només es poden canviar llibres per
llibres i pelis per pelis. No li he preguntat si valien les antigues
cintes de VHS, però m'ha deixat ben clar que només
s'acceptaven devedès originals. Ostres, he pensat, que
primmirats, no admeten els doblatges; però no, originals vol
dir que no han estat enregistrats de la tele. Ja he fet una mirada
als meus discos i ho tindré difícil, la poca cosa que
guardo són gravacions fetes a casa o pel·lícules
a les quals tinc un amor especial. De moment he apartat un DVD, encara amb la protecció de cel·lofana, que
no sé d'on devia treure; es titula CONFIDENCIALCAT. A la
caràtula, el nom dels tres protagonistes i les seues fotos:
Carot-Rovira, Maragall, Saura; en segon pla, i només amb mitja
cara visible, un altre personatge, sense el seu nom, que em sembla que es deia
Montilla. I un text que diu:
Quan el preu de la lluita pel poder és
un país. Estic segur que no em discutiran que es tracta d'un
thriller d'envergadura.
P. S. M'ha vingut al cap que no conec
cap antònim de negritud, però bé en deu haver
algun, no?
